dimarts, 4 de gener de 2011

Nadala tragicòmica (III)

- Bon Nadal, agent. Me’n pot fer cinc cèntims?
Ho ha dit el bou, sembla mentida!
a més, la mula assentia
quan m’apropava als magatzems.
Per confirmar-ho, ho repetia:
era nadiu de Cadaqués
i perseguit fa mitja vida.
Amb un retrat ho he confirmat:
a cal fuster hi ha assassinat!
- Es troba bé, agent?
Rondaven rens per les escales,
les campanilles dringant,
anava sol, sempre cantant,
cridava "jou jou" a les dames...
A cal fuster hi ha assassinat!
- Senyoreta, podria anar al gra?
No agradaven les nadales
als qui han fet aquest toll
amb ràbia li han trencat el coll
i al tió, gairebé el maten!
Sembla que un té pell mulata,
per les taques dels seus dits,
a l’escorça, i a la tapa
del pot de tints colorits
que ha oblidat: crema barata.
I l’hem desenmascarat:
A cal fuster hi ha assassinat!

- M’està fent parar boig!
N’estaven tips de desaires,
ells, que són gent tan manaire
sota els seus blancs turbants,
desprecien els cantaires.
A cal fuster hi ha assassinat.
- I doncs, diu que són gent amb turbant? Islamistes radicals?
No combregaven amb els aires
d’aquest bon jan, sempre rient
però amb historial d’assetjament,
i aquesta cara tan pallassa:
Ja en feia un gra massa
pujant façanes amb corriol
sempre hi ha un punt, és el que passa...
Jo ja he trucat a l’Interpol
per l’ordre de cerca i caça
de les tres autoritats:
A cal fuster hi ha assassinat.
- tres autoritats? Vol dir que això és cosa de...?
La ràbia fou mala consellera:
Els tres reis, fets una fera,
es van sentir humiliats
veient Noel fer la drecera
d’aquell balcó infantil, penjat.
Tips de fer tard, fent salivera
ben plens de fúria artillera
Tió i Noel, tots dos plegats
van voler reduir a cendres,
sense pensar si era divendres.
Junts els van assassinar
a cops cruels i maldestres:
el cap del vell i el tronc nostrat,
fins que van quedar ben tendres
al terra tots dos matxucats.
A cal fuster hi ha assassinat.
- I doncs, diu que han estat els reis d’orient?
Ho puc dir sense temença
Doncs sense cap recompensa
Els veïns han testimoniat:
"Melcior és el que comença
i en Baltasar ha acabat!".

- Bé, doncs crec que està arreglat.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat...
- A cal fuster.....hi ha assassinat!

3 comentaris:

Josep B. ha dit...

Per un moment he vist la mossa amb barretina de pare Noel i simbomba cantant-li el part a l'inspector.

fra miquel ha dit...

Boníssim, Xurri. M'ha agradat molt.
Ara a més d'escriure i pintar, seràs poetessa i tot!!
Has encetat un nou gènere literari? La poesia negra?
Gairebé se li podria afegir música i tot a aquest poema ;o)
una abraçada

el paseante ha dit...

Devien ser los "Reyes Malos de Oriente" (quin acudit més dolent). M'agrada molt aquesta nadala tragicòmica.