dimarts, 18 de gener de 2011

El que duren unes sabates

Avui tenim post de luxe: el dimarts de sang l'ha escrit el paseante. Moltes gracies!!
Aquí el teniu:

"Fa temps, em van encarregar localitzar a un jutge que passava les seves vacances a una localitat de la Costa Daurada, i que estava d'actualitat per un tema de "minifaldilles". Li havia de fer una entrevista. Només tenia el seu nom, un retall de premsa amb la seva fotografia i el bar on acostumava a esmorzar. L'encarregat el va reconèixer com un dels seus clients habituals, però no coneixia l'adreça de l'apartament on estiuejava. Vaig pensar que el més normal és anar a un local proper a casa teva quan vols prendre alguna cosa. Per això, vaig començar a entrar als portals dels voltants, per llegir els noms de les bústies. Fins que vaig trobar el del senyor jutge. Em vaig sentir una mica Guàrdia Civil.

Sempre m'ha semblat que el reporterisme i la criminologia són dos oficis amb prou punts en comú. Es necessita disposar de bones fonts d'informació, documentar-se, trepitjar el terreny i tenir una mica de sort.

En aquesta novel·la que us proposo, convergeixen tots dos mons: el policial i el periodístic. Fins i tot es fiquen junts al llit. La protagonista femenina és una intendent manresana dels Mossos d'Esquadra, que no té cap problema per embolicar-se amb un reporter de premsa escrita que disposa de bons contactes al Raval. L'objectiu és evitar un atemptat el dia de la Festa del Cel, amb desenes de milers de ciutadans contemplant les acrobàcies aèries dels avions a les platges de Barcelona.

La història succeeix l'any 2005, en plena bombolla immobiliària, i té com a personatge central a un periodista que és nomenat director del Crònica i a qui "el càrrec li durarà unes sabates".

Són tres-centes pàgines que ens submergeixen a les clavegueres de la corrupció política, de la manipulació dels mitjans de comunicació i del fanatisme religiós.

El seu autor és un periodista que ha treballat en premsa, ràdio i televisió, i recentment ha rebut un premi important per aquesta obra. Qui és? Com es titula la novel·la? Com es diu la intendent dels Mossos?"

8 comentaris:

kika ha dit...

és el xavier bosch, i la novel·la es diu 'se sabrà tot' i el nom de la intendent dels mossos ... doncs ni idea! no surt a la vikipèdia! :)
pensava trobar una resenya prou llagr del llibre en algún blog, però no!
crec que me l'hauré de llegir, però dubto que ho faci abans dels proper dimarts... o sigui que em quedo sense gosset! :(

MK ha dit...

La novel-la es "Se sabrà tot" d'en Xavier Bosch...però , com l'acudit d'en Eugenio ..."aisss...redeu Montserrat com es diu aquell metge alemany que em torna boja??"
-"Alzhéimer...Paquita , alzheimer..."
Doncs això...ara no m'en recordo del nom de la intendent manresana dels mossos d'esquadra...
Tornaré.
Puc fer un Dimarts de Sang , jo ?.

Rita ha dit...

L'autor és en Xavier Bosch, el premi rebut és el Sant Jordi, el 2009, la novel·la és Se sabrà tot i la intendent dels Mossos d'Esquadra es diu Eva.

llum ha dit...

És en Xavier Bosch i la novel·la "Se sabrà tot" ? Però el nom de la intendent, ara no el recordo.

El veí de dalt ha dit...

"Se sabrà tot", del Xavier Bosch. El que algun dia se sabrà de veritat és el que va passar a l'hotelet del carrer Regàs. Vigila, Paseante...

el paseante ha dit...

Diria que la Rita ha guanyat el perrito. Ja en podeu encarregar més a la fàbrica :-) Aquest joc és xulo. M'agradarà tornar a col.laborar amb vosaltres, si m'ho permeteu. Gràcies.

Xurri ha dit...

Gràcies per tot, paseante!!!
I pots repetir sempre que vulguis :-)
MK, ja estàs trigant a esciure un dimarts de sang!
I això ho fem extensiu a qualsevol que s'animi, a fer un dimarts de sang, només cal que ens l'envieu, a mi o al pere.
Ja teniu els nostres correus?
xurriblog(a)gmail.com i provisionals(a)gmail.com
(respectivament)
Gràcies a tots per col.laborar :-) (al paseante, més)

khalina ha dit...

Arribo tard però tampoc l'havia llegida