dimarts, 9 de novembre de 2010

Tria un número...

Entre setmana sempre provo de llegir una mica abans de dormir. No hi fa res l'hora que sigui, encenc el llibre i intento llegir una estona. Aquest moment de paraules alienes és com una frontissa entre el dia i la nit; buidar el cap dels meus pensaments, omplint-lo amb les paraules d’algú altre. (Nota mental: és fantàstic que els escriptors escriguin, gràcies a tots).

Sovint aquest moment de lectura és testimonial: a la tercera plana el llibre em cau sobre el nas i llavors és el moment d'apagar-lo, i d'apagar el llum; moment d'estirar una mica el llençol amunt, mitja volta i fer la boleta: a dormir. Algunes vegades, però, el llibre té una presència més intensa. Encara recordo el rellotge avançant implacable entre les 3 i les 4 de la matinada mentre devorava per primer cop una de les històries del sargent Bevilaqua, o de la Petra Delicado, o del Montalbano o el Brunetti, o de Wallander o de la Salander. Llibres que em duen directament a la matinada, o que - si sucumbeixo a la son - es reprenen durant el dia, si la sort determina que és festiu. Llavors em perdo a les seves planes fins que ja no queda res més per llegir, només el buit de la darrera plana en blanc i l’enyor del món fictici que t’expulsa de nou a la realitat.

La setmana passada vaig acabar un altre llibre que no em queia de les mans a la nit. Un llibre que comença amb un misteri molt intrigant, i amb un protagonista que reflecteix un cop més aquesta ja tradicional característica introversió gairebé patològica que acompanya els racionals en el seu viatge interior, allunyant-los de la relació personal o emocional amb el seu entorn. Us deixo unes quantes pistes en primera persona que crec que són clares si l’heu llegit, i si no (us el recomano) us permetran googlejar fins que el trobeu. Ja sabeu què us demano: autor, llibre, nom del protagonista.

Una carta a la bústia. Un poema inquietant. Una endevinalla: pensa en un número, del 0 al 1000. I ara obre el sobre petit que t'hi adjunto: sé que és el número que has pensat. Puc llegir-te la ment, fins i tot abans que pensis. I sé que no tens la consciència tranquil•la: et toca pagar, et tinc acorralat - ets la meva víctima.
Et mataré, potser al Novembre, potser al Desembre, i no hi pots fer res: serà inevitable, incomprensible i cruel. Esperaré el moment apropiat, no tinc pressa. Tot serà perfecte i semblarà impossible, incomprensible.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Sé lo que estás pensando... Je, je.
John Verdon, David Gurney.

Au, pensa un número, segur que l'endevino, ep.

Júlia ha dit...

http://www.seloqueestaspensando.com/

el paseante ha dit...

Aquesta vegada m'ha costat molt, i no n'estic segur d'haver-ho endevinat. Provem-ho.
Autor: John Verdon.
Novel.la: Sé lo que estás pensando.
Protagonista: David Gurney.

MK ha dit...

No en tinc ni idéa noia .
Però m'ha seduït la manera que tens d'explicar la teva relació amb els llibres tant propera al que sento jo i a la meva quotidianitat.
Penso en la de vegades que feta una "boleta" embolicadeta en l'edredó tanco les parpelles tot visualitzant les darreres planes llegides.

Xurri ha dit...

encertada Júlia, encertada paseante, no era tan difícil... perrito piloto!

T'imagino, MK, feta una boleta i treient dos ditets fora de l'edredò per aguantar el llibre i passar pàgina :)