dimarts, 2 de novembre de 2010

sang i suor

La fugida és moltes coses. Quelcom ben definit i rabent, com un ocell que recorre el cel en un vol ras. O quelcom brut i que s’arrossega; una colla de moviments que s’assemblen als d’un cranc quan passa per un llot figuratiu i literal, un procés d’avançar a poc a poc, fer salts cap un costat , i córrer cap enrere.
És dormir als camps i als llits dels rius. És avançar a rossegons, sobre el ventre, milles al llarg d’una sèquia. És uns camins comarcals, enforcalls de línies de ferrocarrils, la porta del darrere d’un camió il·legal, un vehicle robat i una parella morta al carreró dels amants. És un aliment rampinyat als vagons de mercaderies, uns vestits furtats de fils amb roba estesa; robatori i assassinat, suor i sang. Les coses complicades fetes tornar senzilles mitjançant l’alquímia de la necessitat.

Una altra vegada tinc la vena cinematogràfica. Em sembla que aquesta pel·lícula l’he vista més de tres vegades, que en el meu cas ja és molt. El director és mort (us en deixo una foto), el seu protagonista, un dels meus preferits, també; va morir de càncer. Us havia dit mai que la protagonista era una de les meves dones preferides? Recordeu que poc després de rodar aquesta pel·lícula es van casar?

Bé, si voleu, podeu parlar de la peli, però com que aquí es tracta de literatura, heu de dir el nom de la novel·la en què es va basar i qui la va escriure (per als més aplicats, i fora de concurs: any de publicació de la novel·la i d’estrena de la pel·lícula).

3 comentaris:

Júlia ha dit...

The Getaway de Jim Thompson? Per cert, no he llegit la novel·la, l'escriptor no n'estava gens content. Aquí, a més, ens van canviar el final. Tot plegat va esdevenir un mite encara més amb les tòrrides relacions de Mc Queen i la guapa Mc Graw qui sembla que tenia una certa dependència dels homes violents a causa de la seva història familiar infantil. La foto, Peckinpah, un altre alcohòlic turmentat.

el paseante ha dit...

Noi, no me'n surto.

pere ha dit...

Correcte, Júlia. En aquest cas en versió de la Cua de palla.
De fet, sembla que la pel·ícula va proporcionar força publicitat al novel·lista. A mi em va agradar més que el llibre.

Llàstima paseante. I mira que el paràgraf ja era el mateix títol. A veure aquesta setmana amb la proposta de la xurri, que t'aviso que ja...