dimarts, 17 d’agost de 2010

Sang vermella, blava, negra o de taronja

Sóc una ànima sensible, i quan a la tele fan el CSI sempre tinc a mà un coixí, per tapar-me en els moments crus i escabrosos. Malgrat sovint els llibres comencen amb la crueltat i la brutalitat màxima, per després anar baixant mentre es descabdella el crim, en aquest cas no m'esperava que el pobre noi tan amable i passerell que apareix a les primeres planes acabés lligat a una cadira, amb una bossa al cap i ensartat a les punxes d'una reixa de jardí. No tenia cap coixí a mà, i per això em vaig quedar gelada. Vaig aparcar el llibre bastants dies, fins que em vaig atrevir a continuar, aquest cop amb un coixí a prop, per si de cas.

Com que no m'agrada el wiski, que quan en faig un glopet arrufo el nas i em venen calfreds de la asprositat de l'alcohol, m'esparvero quan llegeixo que hi ha qui se'l beu amb molt de gust com si fos aigua, amenitzat amb una cigarreta sobre l'altra. Una intoxicació continua. No pot ser d'altre manera passant el llibre com passa al lloc que passa. I potser la bronquitis que arrossego prové de llegir aquests excessos, que sortien de les pàgines del llibre d'avui, com un núvol tòxic, blau o negre, segons com es miri. I potser també és la influència de tots aquests excessos, tan de novel·la negra americana dels anys 50, la que fa que a mig llibre un amic/company/vigilant del nostre detectiu d'avui aparegui amb una doble missió: ser-ne l'ombra mentre l'investiguen per una sospita d'assassinat, i de pas, desenganxar-se i desenganxar al protagonista del wiski i del tabac, a base de sucs de taronja.

L'entorn dels crims és petroler, l'entorn del que prové el primer mort i, com per casualitat, també un assassí en sèrie de fa 20 anys i un imitador seu recent, autèntica motivació obsessiva del detectiu. Però el petroli no és ni àrab ni americà ni tarragoní; frapen les imatges d'un mar del nord absolutament feréstec envoltant una plataforma d'extracció, tan salvatge que no es pot aguantar ni deu minuts a peu pla a l'intempèrie.

I crec que amb tot això hauríeu de ser capaços de dir-me autor, detectiu i llibre.

Per últim, permeteu-me que us doni uns quants consells des de la ressaca del llibre: aprofiteu les vacances i no fumeu, no beveu en excés, no preneu drogues, preneu sucs de fruites i abrigueu-vos si aneu al mar del nord!

PD: Gràcies pere, per substituir-me durant les vacances!!

7 comentaris:

Júlia ha dit...

Uf, ni idea, no és autor repetit, oi????

pere ha dit...

I viceversa :-)

Júlia ha dit...

Crec que és John Rebus, Black and Blue, de Rankin. Potser no ho recordo bé, però no va sortir ja aquest autor en una altra ocasió? Es que em faig un embolic 'criminal'.

Massa sang i fetge pel meu gust.

el paseante ha dit...

Aquesta vegada no hi ha manera. I és una llàstima perquè la Rita i la Júlia segurament fan vacances.

Jesús M. Tibau ha dit...

Avui us he afegit a la secció de Blogs de gustació,

http://jmtibau.blogspot.com/2010/08/blogs-degustacio_22.html


salut

Rita ha dit...

La Rita hi era, però ni idea... :P

Xurri ha dit...

John Rebus protagoitza Black & blue de Ian Rankin. El gore s'acaba al primer capítol. I no, no està repetit.
Sento haver-ho posat complicat, a mi em va sortir ràpid al google posant escòcia, detectiu, plataforma petrolifera, assassí en sèrie... coses senzilletes... no se, ho sento :)