dimarts, 29 de juny del 2010

Allà fora

Testimonio amb distància el bon temps a través de les finestres (les de casa, les del cotxe, les del despatx), els anuncis de l’IKEA (visca el middsommar!), els newsletters del Lidl (ombrel·les, tovalloles i flotadors d’oferta), el mundial de futbol (la remor llunyana de vuvucelas i els clams unànimes d’eufòria - gol?) i els blogs aliens (descrivint camps, flors, fogueres, platges, sols i llunes).

Un pic de feina m’ha fet retrobar aquest any les hores interminables d’estudi al juny, intentant ignorar les revetlles i les festes del gruix dels mortals, que gaudien la seva llibertat durant la transició entre la primavera i l’estiu. Intentant trobar hores de silenci urbà que no interferissin el meu recitar de llistes i classificacions, descripcions i diferencials. El sentit del deure em lligava a la cadira, fullejant i intentant retenir per sempre més a la memòria milers i milers de fulls plens - essencialment - de desgràcies alienes detalladíssimament descrites i meticulosament subratllades, coses que devia tenir sempre en ment d’ara endavant.

Avui triava un llibre de dimarts entre els records d'estiu malbaratat, i m’ha vingut al cap la protagonista d’aquesta llarga sèrie de llibres. Tal com la descriuen (meticulosa, perfeccionista, treballadora, responsable), la puc imaginar també estudiant i sentint-se una mica formigueta treballadora, tancada i envejant les festes d’estiu de les cigarres - allà fora. Però aquí s’acaben les nostres semblances, doncs ella és alta, estilosa, rossa i primeta, ha triat viure entre morts (paradoxa en aquesta professió, i una cosa que mai se m’acudiria), sent la necessitat de dur un cotxe luxós i gairebé nou, i para molta atenció a ser elegant vestint.

De manera una mica semblant a cóm la Petra Delicado te a Fermín Garzón, ella te un company prou bastot, gros i mal vestit, poc refinat i bon detectiu, que contrasta amb la seva exquisidesa. Una neboda homosexual i enrolada a la marina, i un nuvi que es dedica a fer perfils psicològics de criminals a l’FBI completen el repartiment habitual de papers. Cal destacar la tendència que té de posar-se en perill a gairebé tots els seus llibres, doncs és estrany el cas en el que el criminal no intenta assassinar-la a la feina o a casa, o té una fixació patològica amb ella. Un pel massa, si em permeteu.

Per assignar-vos un nou perrito piloto us demanaria aquest cop el nom de la protagonista i el seu company habitual, el nom de l’autora dels llibres (que crec que no em cauria massa be, un cop llegit el que hi ha sobre ella a la wiki), i el títol del primer dels seus llibres, que precissament es va publicar l'any 1990, el darrer que jo recitava llistes interminables de desgràcies alienes tancada a casa, suportant la xafogor i intentant ignorar que - allà fora - les platges s'omplien i sonaven els petards de revetlla.

10 comentaris:

Júlia ha dit...

Potser es tracta de la doctora Kay Scarpetta, de Patricia D. Cornwell, em sembla que la primera va ser Post Mortem.

Júlia ha dit...

El company, Benton Wesley o una cosa així.

Júlia ha dit...

pero el de la feina, Nic Robillard.

l'home gran ha dit...

El teu post m'ha deixat un bon regust de boca. M'has fet recordar aquelles tardes de diumenge que els meus amics eren a la discoteca i jo estudiava en aquell lit, mirant la vida per la finestra. M'agrada quan escrius així.

No he buscat la resolució de l'enigma. Avui no toca. Perrito piloto pá otro.

MK ha dit...

Mira vaig a mirar-ho , ja et diré cosa.
Jo la que vaig acabar l'altre dia i m'agradat força es "Sangre derramada" de la sueca Larsson que no te res a veure amb el suec Larsson , que deu tingui en sa gloria.Ja havía llegit la primera "Aurora Boreal" però aquesta darrera m'agradat més.

MK ha dit...

Vale , voy p'allà:
Kay Scarpetta , amb el seu company Pete Marino.
L'autora es Patricia Cornwell i el seu primer titol "Autopsia".
Mira tu per on al principi m'has fet pensar amb la Jane Tennisson , que no te res a veure tret de que les dues son roses , però s'ha d'admetre que la Mirren portava les gabardines com ningú més.

Unknown ha dit...

De tant en tant, voler enviar un comentari des del mateix blog em dona un disgust. Em tinc autoaconsellat que sempre passi per word, retoqui el que calgui i quan ja tot estigui net i polit ho copiïi a l’àrea de comentaris i ho enviï.
Avui ja he de lamentar una relliscada. I em trobo en la situación de repetir la tramesa.
Deia que per aquesta ocasió, trobar la resposta m’ha costat més del que em pensava. He estat a punt de llençar la tovallola. Primer he fer diverses cerques apostant per els adjectius i els susbtantius amb que descrivieu la protagonista i persones properes a ella.
Crec que m’ha anat bé apostar per la data de 1990, però ara marteix ja no recordo com ha anat
Sé que el forat de sortida i la llum l’he començada a veure en clicar i anar a petar al “Diario Vasco” on hi havia l’article : Ellas también investigan
http:/www.diariovasco.com/20091122/cultura/ellas-tambien-investigan-20091122.html
, i on hi he llegit això
“Por los años que llevan en el tajo y los millones de libros que han vendido, en este apartado de clásicas se tienen que encontrar como en casa la elegante, sofisticada y muy científica forense Kay Scarpeta, creada por Patricia Cornwell que, desde que en 1990 se publicó Post Mortem, ha protagonizado otros catorce libros. Le ayuda con frecuencia su sobrina Lucy, a la que los seguidores de Scarpetta han visto crecer y convertirse en agente del FBI con singulares dotes para la tecnología. Scarpetta (2008) y The Scarpetta Factor (2009) son sus últimas novelas, todavía inéditas en castellano.”

M’ha semblat que ja ho tenia, però calia verficar la resta d’elements,El pas següent ha estat l bo perquè és aquí on hem trobat la resta de peces que faltaven per completar el puzzle: :
El primer desafío de la doctora Kay Scarpetta
http://www.elpais.com.uy/100515/pespec-488580/espectaculos/el-primer-desafio-de-la-doctora-kay-scarpetta

“Las figuras secundarias del "universo Scarpetta" asoman también en este libro inicial, desde el a la vez brillante, obtuso y machista detective de homicidios Pete Marino a la sobrina de la protagonista, Lucy Farinelli, que en el futuro se convertirá en experta en computadoras, agente especial, piloto de riesgo y lesbiana (y el personaje más irritante de la serie) pero es aquí todavía, afortunadamente una niña de diez años que no molesta demasiado.”

CQFD. Com calia demostrar
___________________
Així doncs la meva resposta al que es demana és:
Nom de la protagonista: la forense Kay Scarpetta
Nom del seu company : el detectiu Pete Marino
Nom de l’autora : Ms. Patricia Cornwell
Títol del llibre : Post mortem (1990)

Sani Girona

Xurri ha dit...

Vaaale Júlia, perrito.
Paseante, per tu -aquest cop- una tarda d'estiu.
Justa, MK, encertada! La Jane Tenisson es de la tele només, no? no de llibres... no la tinc vista, m'has fet googlejar :)) Perrito honorífic pel mini-enigma. L'Assa Larsson no m'ha convençut com per a comprar-ne el segon llibre, però si és millor que el primer, igual m'hi repenso... ja et preguntaré, vale?
Si, Sani, precís, però la Júlia és imbatible, o gairebé. Li haurem de demanar que en posi ella, d'enigmes, a veure si així li estalviem haver d'acabar muntant una gossera voladora.

Unknown ha dit...

Benvolguts, benvolgudes,
Efectivament, la Júlia és molta Júlia i no sé pas com s’ho fa per fer-ho tot bé. Així, perdre però quedar a prop o no massa lluny darrera, encara és un èxit més gran.

Això sí, haureu de desfer un petit detall que em rosega:
M’he quedat amb les ganes de saber si hem sigut l ‘ MK i jo qui hem endevinat el nom del company de la forense Scarpetta proposant el nom de Pete Martino , o si ha estat la Júlia proposant no una sinó dues alternatives:
“El company, Benton Wesley o una cosa així., pero el de la feina, Nic Robillard.”

Si tingués raó la Júlia, llavors la MK i jo tenim la oportunitat de fer fortuna demandant Google per engany o per manipular la información proporcionada.
Tant ella com jo devem haver caiguta a la trampa de proposar Pete Martino perquè no n’hem trobat d’altre.
Acabo confessant que m’agradaria que la Júlia acceptés la vostra invitació i participés ella també en el muntatge d’algun enigma de Dimarts de Sang. No pas per escatimar-li els trofeus que ells es guanya netament, sinó perquè intueixo que d’enigmes ella en té un munt per proposar-nos i enormes dosis de gràcia i d’intel•ligència per crear-los.
Sani

Xurri ha dit...

Bé, el company que jo he descrit és el Pete Marino, però la Júlia encertava que el Benton Wesley (el profiler) també fa de parella profesional i extraprofesional de la Kay, així que com que la pregunta era una mica ambigua, ("el seu company habitual") accepto la reclamaciò i regalo perrito piloto addicional, declarant empat en la solució a aquest enigma. Us el podeu baixar de l'icona de la dreta. Fa bastanta companyia, tot s'ha de dir.