dimarts, 22 de juny de 2010

dos en un

Ja fa anys, quan les novel·les policíaques del color que sigui encara valien cent pessetes, és a dir, menys d’un euro, una de les meves col·leccions preferides era “Selecciones del Séptimo Círculo”, d’Alianza Emecé, dirigida originàriament per Jorge Luis Borges y Adolfo Bioy Casares. I en aquesta col·lecció tenia un autor preferit, o, més ben dit, dos autors que eren el mateix, és a dir... Bé, m’estic embolicant. De fet, tant com les històries d’aquest(s) escriptor(s), m’agradaven els seus dos detectius, un dels quals s’inspirava sens dubte en la figura de Chesterton:

Un gran mechón de cabellos, años atrás grisáceo y ahora blanco, le caía sobre una oreja. Su bigote de bandido tenia las puntas caídas. La cara enrojecida, resplandecía detrás de la gafas. Desaliñado en su traje de alpaca negra, con su otra mano sobre el brazo del bastón, estaba parado, cimbreándose como un gran elefante.
Hasta a esa avanzada hora de la noche no disminuía su parecido con Papá Noel o el viejo Rey Cole.

No cal dir que el corpulent detectiu acabava resolent els casos més misteriosos, de la mateixa manera que ho feia en les novel·les del mateix escriptor, però que era un altre, el seu homòleg també conegut com “El Viejo” i inspirat, segons diuen, en Churchill:

Sanders penso que era un espactáculo impresionante. Gordo, con la piernas abiertas en el borde de la zanja como un luchador exhasto, con su cabeza calva que brillava malignamente y su blusa agitándose Sir...

No se m’acudiria demanar-vos a quines novel·les pertanyen aquests dos fragments, però sí el nom dels detectius i dels seus (seu) creadors (creador).

Uf, recordant aquestes novel·les m’imagino com un vell elefant, això sí, una mica desmemoriat.

5 comentaris:

Xenia ha dit...

Ja et val, que la col.lecció te només 367 títols... i ara com ho trobem, això?
Per cert, que la descripció m'ha recordat alló de "El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells"... la semblança s'ha acabat al mostatxo i al desaliño, però per un moment...flashback.
Va, es tan difícil que provo sort: John Dickson Carr, nom que feia servir quan protagonitzava el doctor Gideon Fell- l'inspirat per Chesterton, i Carter Dickson quan ho feia sir Henry Merrivale - l'inspirat en Churchill.
Per cert, no el busquis, que també el tinc jo :)

el paseante ha dit...

Xurriiiiii, que ha tornat el poli malo i no hi ha manera de resoldre-ho.

Perdona per la broma, Pere. Ho he estat buscant, però sense resultats, noi.

Sani Girona Roig ha dit...

He passat a visitar-vos i m'he dit que, vistes les pistes, podia intentar resoldre el cas...

Primer m'he perdut,ho confesso, seguint una mala pista: La dels dos pseudònims, a partir del web de la col·lecció del Séptimo sello. Allà n'hi havia dos o tres d'autors amb pseudònims... Pensava doncs que us referieu a Ross McDonald. Sort que me n'he adonat que per allà anava malament.

Llavors he agafat allò del Pare Noel i el Rei Cole...
i posat a Google he anat a parat de pet a

"Murder and Manners: The Formal Detective Novel
by G Grella - 1970 - Cited by 17 - Related articles
It was like meeting Father Christmas or Old King Cole. Indeed, Dr. Fell had frequently impersonated Old King Cole at garden pageants, and enjoyed ..."

Veient que em caldria donar-me d'alta al web per accedir a la cita sencera...m'he decidit per donar-li la volta:
He fet una nova recerca sobre Dr. Fell i això m'ha dut a la solució de l'enigma en dos temps

1. Trobem el nom del primer detectiu:
Doctor Gideon Fell aquí :
http://en.wikipedia.org/wiki/Gideon_Fell

Doctor Gideon Fell is a fictional character created by John Dickson Carr. He is the protagonist of 23 novels from 1933 through 1967 as well as a few short stories. Carr was an American who lived most of his adult life in England; Dr. Fell is an Englishman who lives in the London suburbs.

Dr. Fell is described as a corpulent man with a moustache who wears a cape and a shovel hat and walks with the aid of two canes. He is frequently described as bringing the spirit of Father Christmas or Old King Cole into a room.

2. Trobem el nom de l'autor amb els seus -no dos sinó- tres pseudònims i el nom del segon detectiu aquí :
http://en.wikipedia.org/wiki/John_Dickson_Carr

Autor: John Dickson Carr
Pseudònims : Carter Dickson, Carr Dickson i Roger Fairbairn.
Nom del primer detectiu: Dr. Gideon Fell
Nom del segon detectiu: Sir Henry Merrivale


Carr's two major detectives, Dr. Fell and Sir Henry Merrivale, are superficially quite similar. Both are large, blustery, upper-class, eccentric Englishmen somewhere between middle-aged and elderly. Dr. Fell, who is frankly fat and walks only with the aid of two canes, was clearly modelled on the British writer G. K. Chesterton


"H.M." (Henry Merrivale), on the other hand, although stout and with a majestic "corporation", is physically active and is feared for his ill-temper and noisy rages. In a 1949 novel, A Graveyard to Let, for example, he demonstrates an unexpected talent for hitting baseballs improbable distances.


QED... Com calia demostrar.

***********

La veritat és que el fet de resoldre l'enigma ja em paga de sobres, però el fet de descobrir aquest mestre del "crim en habitació tancada"...encara em suposa un premi més gros. Miraré de trobar alguna d'aquestes obres mestres d'en John Dickson Carr... Gràcies!

No sé com aneu de gent que resolgui els casos dels Dimarts de Sang... Suposo que bé. Em conformo en quedar entre els 10 primers ;o)...

Aprofito l'avinentesa per declarar-vos, una vegada més, la meva admiració i estima...

Sani
_____________

pere ha dit...

Cert, Xenia, el personatge (personatges) podria ser el nostre antic caravermell. Després, aquest és sobretot menys transcendent i més divertit.
Va, va, difícil... No pas per una investigadora de primera catagoria amb pistes tan definitives. Tot correcte, és clar.
No, tu només en tens, crec, un dels dos. I espero que no se t'acudeixi tornar-lo al seu origen, seria inadmisible.

Ho veus, xurri, poli malo, poli malo... Ben mirat, però, no és tan dolent ser un poli malo; vol dir que s'és company d'un poli bueno.
Definitivament, paseante, menys excuses i canta! Total, tampoc t'incriminaré en cap crim que no hagis comès. D'acord, només confessaràs en presència del bueno... però mira que els buenos de vegades fingeixen, t'aviso.

Una investigació i exposició modèlica, Sani.
No et pensis, tret d'uns pocs incondicionals (començant per la Júlia que aquesta setmana ha emmudit)que podràs veure si repasses els comentaris, la gent no està per investigacions.
M'agrada que t'ho hagis passat bé en la recerca.
Ara que tinc més temps lliure -no m'atreveixo a dir tot el temps del món- haurem de parlar una bona estona :-)

Júlia ha dit...

Òndia ho vaig buscar i després se'm va passar penjar-ho, perquè venia a Batea, on sóc ara. Bé, s'ha de donar oportunitats als nou vinguts, he, he.