dimarts, 6 de juliol de 2010

A l'estiu, també podeu regalar llibres

Uf! Avui els dos criminals habituals fem un descans de sang, que ja ens convé, i cedim la paraula a l'amic Sani, emprenedor vital (el vuitè començant pel principi), que ens diu:

El llibre el tenia a casa des de fa tremps però reconec que me n'havia oblidat. Potser havia encetat alguna de les tres històries que conté però és molt probable que no l'hagués ni obert. No ha estat fins ara, que l'he llegit, amb pel propòsit d'imitar -per una vegada- la vostra tasca criptoenigmística als Dimarts de Sang.
El llibre del qual forma part és un exemplar amb número 16 de la col·lecció de l’editorial Orbis: "Grandes maestros del crimen y misterio".–obres selectes-, publicat en castellà el 1984.
Aquesta historia és, segons alguns crítics, potser la millor obra del seu prolífic autor, que a la vegada és pare d'un dels detectius més famosos de tota la galàxia detectivesca.
Anem directament al moll de l'argument de la novel·la:

Rachel Bruner, una multimilionària que ha llegit un llibre sobre l'FBI, contracta personalment el serveis del detectiu en aquest termes:

-Sé mucho sobre usted. Por eso ahora estoy aquí. Deseo que haga usted algo que otro hombre quizá no podría hacer. Usted lee libros también. ¿Ha leído uno titulado El FBI que nadie conoce?
-Sí
-A mi también me impresionó la lectura de ese libro, al punto que compré 10.000 ejemplares y los envié a otras tantas personas del país.
-¿De veras?
-Sí, envié esos ejemplares a los miembros del gabinete gubernamental, a los tribunales supremos, a los gobernadores de todos los estados, a senadores y representantes, a los miembros de las legislaturas, editores de revistas y diarios, jefes de corporaciones y bancos, locutores de radios, columnistas, fiscales, profesores y… otros. Ah sí a los jefes de policía también. ¿Debo explicar por qué lo hice?
-No tiene por qué explicarme nada.
(…)
-No le causará sorpresa saber que me están siguiendo a todas partes, día y noche. Me creo vigilada de verdad. Lo mismo ocurre con mi hijo y mi hija, con mi secretaria, con mi hermano. Mis teléfonos están controlados.
(…)
Mis abogados afirman que lo más probable es que no haya forma de detenerla cosa, pero están estudiando la cuestión. Constituyen una de las firmas más importantes de Nueva York y sin embargo temen al FBI. Desaprueban mi acción. Declaran que fue un mal paso, un paso quijotesco lo del envío de los libros. (…)
Cuando leí esa obra me puse furiosa. Ahora ese hombre me está irritando y deseo pararle los pies. Pretendo que sea usted quien se encargue de hacerlo.
-Es absurdo, ridículo
(…)
-Esos cincuenta mil dólares son solamente un adelanto –manifestó- Ya he dicho antes que no habría límite.


El quinzè i darrer capítol de la novel·la comença aixi:

Tres noches después, el lunes, alrededor de las siete, W. y yo nos encontrábamos en el despacho, discutiendo cierto punto relativo al detalle de los gastos que habíamos de facturar a la señora Bruner.
(…)
Mire, señor W., -agregué- voy a advertirle que si usted amplia los honorarios hasta el máximo, digamos que en otros cien mil dólares, no dispondrá todavía de lo necesario para tirar alegremente todo el año. Para los días del Trabajo o de Acción de Gracias se verá usted obligado a hacerse cargo de cualquier caso criminal. (…)


Bé, fins aquí els extractes de l’obra. Espero que us agradin i que us permetin de fer-vos una idea del cas. Tot i que qui hagi llegit la novel·la segur que no pot haver oblidat un detall tan important com és el fet que una dona compri 10.000 exemplars d’un llibre i n’enviï copies a les 10.000 les persones més influents dels Estats Units…
Com que el que cal és fer jugar el més gran nombre possible de lectors blogaires, per tal que tothom s’hi vegi amb cor i no ho trobi massa difícil, afegeixo unes quantes pistes més, per si us calguessin per poder resoldre l’enigma, que potser ja no us caldran:

· Els títols de les tres novel.les que formen l’exemplar traduït i editat per Orbis tenen a veure, l’un amb l’or, l'altre amb un timbre i l'altre amb una deducció.
· L’obra en qüestió és de l’any 1965 i l'autor morí l'any 1975
· L’home al qui es refereix la seyora Bruner en dir "ese hombre" era en John Edgar Hoover, fundador i cap del FBI des de 1924 fins el 1972.

Tenint en compte tot això, us demanem que busqueu i trobeu :

a. El nom complet de l’autor de la novel·la.
b. El títol de la novel·la (en català, en castellà o en anglès original).
c. El nom complet del famós detectiu que en aquesta ocasió és contractat per una milionària.

Bon juliol, que us desitjo amb poca sang, poc negre i poc criminal. Això sí, que ni les cremes de protecció 50 no us impedeixin de posar-vos ben morenes i morens de felicitat.

Gràcies, Sani, per la teva col·laboració, i unes orquídies de regal. Quant al poc negre, no sabem si fer-te cas.

I recordeu que si no només voleu resoldre sinó també plantejar, teniu la porta oberta per entrar a trepitjar sang.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

EM sembla que són Rex Sotut, Nero Wolfe,

Nº16 de la col·lecció-REX STOUT: LAS ARAÑAS DE ORO, LA DEDUCCIÓN FINAL, CUANDO SUENA EL TIMBRE

M'agradava molt la sèrie quan la feien per la tele.

el paseante ha dit...

Crec que el Sani és un "poli bueno" (no com altres).

L'autor és: Rex Stout.
Les novel.les són: Las Arañas de Oro. La Deducción Final. Cuando Suena el Timbre.
El detectiu és: Nero Wolfe.

Sani Girona Roig ha dit...

Per alguna raó que desconec, l'amiga Montse Gomeno em va enviar la resposta a mi i no aquí a la zona de comentaris.


Montse Gimeno
à Sani Girona Roig
date 8 juillet 2010 20:20

Hola Sani,
Crec haver resolt l'enigma:
Nom complet de l'autor: REX TDHUNTER STOUT
Títol de la novel·la en castellà: NERO WOLFE CONTRA EL FBI
Nom del famós detectiu: NERO WOLFE.
Bon Cap de setmana,
Montse

Us confesso que això de veure proposar un altre títol diferent al que jo tenia al llibre "Caundo suena el timbre", em va obligar a verificar si hi havia d'altres traduccions de la mateixa novel·la. I així és com m'he assabentat que, efectivament, l'editorial Navona va editar l'any 2008 una versió del llibre amb aquell títol: "Nero Wolfe contra el FBI".

Ja vam fer bé doncs de demanar el títol en qualsevol llengua però no per intuïció sinó perquè va sonar la flauta així.

Una resposta ràpida, però necessària, a les agradables paraules que m'adreça "El paseante" titllant-me de "poli bueno":
Això, gràcies, amic, però mira, més val que no et fiïs de tot de ningú! ... Ni del Sani ;o)

Tenim doncs tres amics que han encertat (amb escreix) els tres elements que demanàvem, cosa que em fa molt content: La Júlia, el Paseante i la Montse Gimeno.
Com que no ens expliquen con s'ho han fet, em quedaré amb les ganes de saber si l'enigma era més aviat fàcil o més aviat difícil, però això ja és una altre tema.
En Pere i la Xurri decidiran com distribuir els premis d'aquest Dimarts.

A tots i totes. Un abraçada. Un plaer participar en auqests Dimarts de Sang.