Avui seré breu en la presentació de les pistes. M’ha semblat que ja era hora de dedicar -no ho havia fet encara?- explícitament la novel·la a la Júlia Costa, que és no només una lectora fidel, sinó la nostra principal encertant dels enigmes dels dimarts.
-Si? Digui?
-Vera, sóc jo, la senyora Costa.
-Ah! Hola. Com està, senyora Costa? En què puc servir-la?
-El meu homes. És molt estrany, però encara no ha arribat a casa. Quina sort que vostè encara hi sigui, a l’oficina, em pensava que no em contestarien, que tothom plega a les sis...
-Oh...! Jo... Jo m’he quedat, tenia un munt de feina per demà. Sí, tothom plega a les sis.
-Abusen de vostè.
-No senyora Costa, és que...
-Digui’m Sara, sisplau.
-Gràcies, Sara. El senyor Costa... Bé, no ho sé del cert, però sé que han tingut molta feina avui. Un afer empipador.
-Sempre avisa. O telefona.
-Però és que això d’avui els portava de cap. Anem de bòlit, tots els de la secció de transferències.
-Aleshores, és a l’oficina encara?
-No ho sé del cert. A mi no m’han dit res. Aquí baix no se sap gaire el que passa dalt. Ara que, sortir, no, no l’he vist sortir.
No allargo més el fragment. Tothom ja preveu que el marit de la senyora Costa... Tampoc no comentaré l’estil.
És molt possible que no recordeu la novel·la o no l’hàgiu llegit, així que afegiré quatre detalls. L’autora és una entesa en dones i sembla que també en homes, segons ho confirma el seu darrer llibre. Estic segur que tu, Júlia, ja saps de qui es tracta, després d’haver llegit els tres títols de novel·les seves que acabo de deixar en aquest paràgraf. A veure, angelets, busqueu en algun racó de la vostra memòria ennuvolada o clara. Uf, quantes pistes, avui!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Ho deixarem per la Júlia. Fa estona que busco, i res de res.
L'autora, Isabel-Clara Simó. La novel·la no la sé, podria ser 'La veïna', em sembla que hi ha un crim. Espero que el senyor Costa no sigui cap parent meu.
Òndia, amagueu el comentari, em pensava que no sortiria....
ostres, jo aquesta l'he llegit! :-)
però veig que la júlia ja l'ha encertat. al menys l'autora.
fa uns anys vaig llegir quasi tots els llibres d'aquesta autora, i després vaig agafar un empatx. sobretot després de llegir la salvatge, que no em va agradar gens.
per això els vaig regalar tots, i ara ja no tinc on comprovar quin era, però crec que la júlia l'ha encertat.
l'autora si que l'havia endevinada, la novel·la no :(
Sembla que hi ha hagut una disfunció estructural i han quedat oberts els comentaris. Bé, ja tenim l'autora encertada, ara falta la novel·la. En el mateix títol de l'apunt hi ha una pista.
Una ombra fosca com un núvol de tempesta????
Efectivament: Una ombra fosca com un núvol de tempesta. Una obra que podem considerar menor dins de la bibliografia de l'autora. Ei, sobre l'autora us havia deixat unes quantes pistes directes: els seus llibres Dones, Homes, Júlia...
Apa, me'n vaig a veure la primavera italiana que ens presenta la meva amiga..
Publica un comentari a l'entrada