dimarts, 9 de març de 2010

A sang freda

Com deia el pere, avui s'escau una història freda, glaçada, que acompanyi el temps. I malgrat hi ha dos llibres que fins i tot en el títol acompanyarien més l'idea del fred, i no us serien potser tan fàcils de trobar, (per exemple: La princesa de hielo, de Camilla Läckberg) (per exemple, Aurora boreal d'Asa Larsson), em decanto un cop més per posar-vos un "clàssic" excel.lent, perquè - en una d'aquestes dèries monogràfiques que de tant en tant m'agafen - fa vàries setmanes que en llegeixo, o rellegeixo, un llibre darrera l'altre, i a més el pere ha tingut la generositat de no fer-lo ell.

El protagonista d'aquestes històries retrata l'essència de l'obsessió íntima i la perseverança, l'introspecció i el bloqueig emocional, el no poder deixar de banda la responsabilitat de la cerca, i el deixar-se arrossegar en una espiral d'autodestrucció i depressió de manera absolutament conscient. En nostre home fuig de la seva vida personal deixant-la sempre en segon terme, sempre posposada: les trucades sense fer, les visites aplaçades, les abraçades reprimides, les paraules callades, l'inèrcia del no dit i del no fet menjant-se la seva vida arruïnada. La neu i el fred i la pluja de la seva terra, freda i fosca, frondosa i bella, i la música clàssica escoltada en soledat, envolten la melangia dels relats. El descuit dels menjars i l'abús de l'alcohol van retratant de llibre en llibre el seu decliu emocional - més que físic, però també - i la sensació de mala salut serveix d'excusa per una preocupació excessiva per la pèrdua de la joventut i les oportunitats de desfer els errors personals.

Així, l'incomoditat d'estar a la seva pròpia pell es disfressa de sentit del deure, i aconsegueix que l'horror del crim (que sol ser especialment impactant i fred) s'imposi per sobre de qualsevol altre consideració. La fugida d’ell mateix es transforma en persecució dels criminals, i l'instint policíac, l'identitat de ser policia, ofeguen qualsevol altre sentiment o pensament de buidor i pànic - o despreci d'ell mateix. S'entesta amb una tossuderia inusual a continuar furgant en els detalls, quan arriba - sovint- a vies mortes, i continua estirant del fil, per prim que aquest sigui, desfent el camí de la crueltat. El crim i la maldat es converteixen en pensament únic i en motiu de reflexió, anàlisi i dissecció, i el pensament reflexiu en la manera d'aconseguir descriure els fets.

Hi ha un grapat de personatges que l'envolten, molt ben dibuixats i amb funcions ben definides: el pare, en el que s’emmiralla amb temor i ira, el mentor policial idealitzat, la filla, principi de realitat i constatació del les seves dificultats per relacionar-se, l'impecable tècnic solitari i rabiós amb el qual és gairebé l'únic que s’entén, el fiscal encantador i competent, valent, al que enveja...

Els llibres d'aquest autor, prolífic, excedeixen el seu personatge més conegut, però trobo magistral el conjunt de llibres que composen la vida d'aquest policia i el retrat d'una societat que ens és llunyana, però d'alguna manera molt propera en alguna de les tendències més íntimes de l'ànima.

De tota manera, l'enigma d'aquest dimarts com sempre es centrarà en un llibre concret. I per posar-ho fàcil, serà un llibre que - si l'heu llegit - evocareu amb rapidesa, doncs la trama s'esdevé en un lloc inusual dins la sèrie, i comença quan dos homes ben vestits apareixen morts d'un tret flotant a la mar en un bot salvavides, i un vaixell de pesca els arrossega prop de la costa per després desaparèixer ràpidament....

Ja sabeu: Autor, personatge i llibre, i si sou els primers tindreu perrito piloto. Obro comentaris fins divendres, que començarem a moderar, però us demano si us plau, que no desvetlleu l'enigma fins divendres. Si?

12 comentaris:

Júlia ha dit...

D'acord, m'esperaré, encara que seré fora fins dilluns, a veure si encara estic a temps d'optar al cànid auriga.

Júlia ha dit...

Està xupat.

Júlia ha dit...

...i això del gosset, ehem, ehem.

El veí de dalt ha dit...

Em sé autor i personatge, però no l'obra. Two points.

el paseante ha dit...

No en sé res d'aquesta obra. Però m'interessa molt. És la primera que poseu que vull llegir de veritat. Tinc perrito piloto per dir això? És bona la foto.

El veí de dalt ha dit...

Ho dic ara que m'ho han xivat o no val? (només per fotre la Júlia , que ho sap tot abans que jo!!!; de bon rotllo, eh?) Vinga inicials autor: HM, inicials poli, KW. Inicials titol: LpdR.
( I a veure si el Paseante aprèn a llegir d'una vegada!)

lola ha dit...

Em sembla que m'ho sé tooot.

Vinz ha dit...

Seria interessant llegir-lo...

Xurri ha dit...

Ai Júlia, que se t'avançaran... però gràcies per guardar el secret fins dilluns. (que no t'agrada el gosset???)
Veí, dos no s'hi val, han de ser tres, i no s'hi val si t'ho xiven, i més si dius que t'ho han dit - trampa trampa lletja - l'encertes, però no hay perrito.
Paseante, ja te'l deixaré; farem un book-crossing.
Lola, doncs ja ho pots dir!!! digues, digues les tres coses, va...
Vinz, t'agradarà. Són bons llibres.

Endavant gent, que ja s'hi val dir-ho!!

Júlia ha dit...

Ep, era fora i no podia connectar bé, veig que ningú no s'ha acabat d'explicar, de tota manera, he,he.

lola ha dit...

Mankell, Wallender, "Els gossos de Riga". Tot de memòria, és a dir, no sé si guanyaré, dubto amb el títol...
Salut, al vell Wallender, a mi també m'agrada molt.

Xurri ha dit...

Júlia, ja veus que et guardàvem absència :o), peeero...lola, el perrito piloto es teu!!! (perdona, pensava que ja t'havia contestat la setmana passada)