dimarts, 23 de març de 2010

Be water, my friend

Aquests dies, de pluja persistent i fred que no acaba de marxar, ensorro el nas a llibres suecs, noruegs, islandesos o finlandesos, entre els coixins i sota la manteta, a un racó del sofà. Però després de tants mesos de mal temps, enyoro més que mai les olors de la mediterrània: farigola i ginesta, pins, romaní i orenga; els grills cantant al ritme de la calor implacable del migdia, el blat madur esperant la sega, i la migdiada imprescindible després d'uns spaguetti amb cloïses i/o uns molls fregits, fresquíssims, i un got de vi.

"En la hostería San Calogero lo respetaban no tanto porque fuera el comisario como porque era un buen cliente, de los que saben apreciar las cosas. Le sirvieron salmonetes de roca fresquísimos, fritos hasta quedar crujientes y dejados un rato sobre papel de estraza para que soltaran el exceso de aceite. "

Amb aquestes ànsies d'estiu m'adreço cap a la prestageria del menjador, a dalt a l'esquerra, on tinc els llibres que aquest autor ha escrit al voltant d'un comisari rondinaire i honest, amb molt males puces i tossut, que viu a una vila imaginària del sud d'Itàlia, on la màfia i els poders polítics són tan presents com inevitables. La Questura d'aquest comisari està farcida de personatges còmics, des del guàrdia que tots coneixem personalment en persona ell mateix personalment personat, fins al típic latin lover que no pot evitar sortir corrents darrera qualsevol faldilla.

Al llibre d'avui el comisari investiga la mort d'un enginyer i notable polític que apareix mort al seu cotxe, aparentment mort de causes naturals in fraganti , amb els pantalons pels turmells. Ni la mort és tan natural, ni les forces vives semblen tan disposades a reconèixer-ho. Potser, si l'heu llegit, recordareu a la sueca de bandera que és capaç de conduir pendent avall un cotxe per un torrent de pedres impossible.

Tornaré a llegir-lo, a veure si així crido el bon temps. De moment, he anat a la nevera però no hi he trobat res d'interessant. Crec que encara em falta força per arribar a una bona ambientació:

"Un plato de pasta con ajo y aceite se podía improvisar sin ningún problema. Abrió el frigorífico, y vio que Adelina le había preparado un generoso plato de gambas hervidas, suficiente para cuatro personas."


Ja ho sé, que us ho poso fàcil. Recordeu: autor, protagonista i llibre = perrito piloto.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Camilleri, Montalbano, La forma de l'aigua?????? Luparello el 'fiambre'???

pere ha dit...

Ostres, Júlia, no sé si deuen haver raptat la xurri. De moment no m'han demanat recat.

Xurri ha dit...

No, raptada no. Una mica despistada només.
Estava caçant gossets voladors, que per la Julia necessitem un stok realment notable.
I esperava si algú més volia dir hola, o el que sigui, però crec que qui han raptat en realitat ha estat als lectors. O hauria de dir els comentadors?
Bé, pere, consti que aquesta que has penjat me la sé de l'època de l'institut, i de memòria sense fer google ni res. Però no ho diré, esperaré a després de la publicitat :)

Júlia ha dit...

Ep, que n'és d'estrany, aquest enigma era facilet. Si en lloc de gossets voladors em feu arribar mig quilo de bunyols de Quaresma, encara que no siguin empordanesos autèntics, em conformaré.

el paseante ha dit...

No arribo a temps pel perrito piloto. Només volia dir que el text m'ha encantat. M'han vingut sorolls de grills en una sobretaula amb mantells blancs. A l'aire lliure, òbviament.