Juntament amb Pedrolo, un dels referents de la novel·la negra en llengua catalana i un dels divulgadors més coneguts del gènere. Escriptor de l’anomenada generació literària dels 70, cal destacar també la seva tasca incansable en la promoció no només de la llengua i la literatura, sinó de la cultura catalana en general. No crec que calgui dir res més per saber de qui es tracta: de fet, amb la primera línia seria suficient.
Una de les seves novel·les més conegudes, fa referència al meu signe del zodiac, però el fragment que deixo a continuació és d’aquella que comença amb una locució que no sé per què molts catalanoparlants s’entesten a escurçar, cosa que desperta el meu instint assassí, normalment força domesticat.
-L’hem trobat. Un brètol capaç de tot per una mica de diner; sembla prou espavilat, però no massa, just per fer la feina. A més, tinc bones referències d’ell: conec molt bé la seva germana...
- ...
- D’acord, demà. Fins demà, doncs.
Vaig esperar una estoneta, després del clic, meditant sobre allò que havia escoltat. La paraula bètol em coïa a les orelles. Perquè, evientment, el brètoll capaç de tot per una mica de calé, era jo. I no m’agrada que ningú em digui brètol. Ni davant la possibilitat de guanyar-ne de calents.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ja m'estranyava que no sortís en Jaume Fuster, en pau descansi. De mica en mica s'omple la pica???
Diria que és el Jaume Fuster. I la novel.la: "De mica en mica s'omple la pica.
I és clar, amics, Jaume Fuster sempre present.
La poca participació vol dir que ja s'ha quedat als prestatges dels llibres vells? Espero que no. Espero que més aviat la gent tingui poc temps aquests dies per jugar perquè cal fer les compres de Nadal i de Reis, no sigui que l'economia s'enfonsi definitivament.
Arribo tard, però la sabia. De les poques que sabré en aquest blog... El vaig conèixer personalment, quan era jovenet (jo, no ell, és clar) i em va semblar un paio molt interessant.
Publica un comentari a l'entrada