dimarts, 29 de desembre del 2009

Compte enrere

Quan s'acosta el final de l'any solem fer la vista enrere, gairebé fent inventari. Si mirem endavant de cop sembla que el temps passa més ràpid, i els darrers dies s'escolen avall com l'aigua a la dutxa. Demà passat, sense adonar-nos-en, ens haurem polit una dècada més. I sembla que va ser ahir que vam estrenar el mil.leni!

L'associació d'idees sembla massa obvia, ho sé, però no puc evitar ser d'idees simples, ja em perdonareu. Per això, el llibre que us plantejo l'endevinareu sense haver de fer ni tan sols un trist google. Ja ho sento, l'any que ve m'esforçaré més.

Segurament a molts de vosaltres aquest fragment us recordarà els àpats d'aquests dies (perdoneu que us en treiem els noms, no fos cas que fos massa fàcil):

"La cena estaba terminada.
Los platos habían sido excelentes, los vinos exquisitos, Xxxx había servido la mesa admirablemente.
Todos estaban de buen humor y las lenguas empezaban a desatarse. El juez Xxxx, dulcificado por el delicioso vino de oporto, era espiritual e irónico; el doctor Xxxx y Xxxx le escuchaban con placer." (...)
"El general Xxxx, de espaldas a la chimenea, se atusaba su corto bigote blanco, la cena había sido espléndida y regocijábase de haber aceptado la invitación. Xxxx hojeaba el Punch, puesto con otros periódicos en una mesita cerca de la pared. El criado sirvió el café, negro, fuerte, ardiendo.
En resumen, todos los invitados estaban encantados de la vida, después de la copiosa y exquisita cena. Las agujas del reloj señalaban las nueve y veinte. En el salón reinaba un silencio... un silencio de confortable beatitud."

No se a casa vostra, però a la meva, aquestes festes res de silencio de confortable beatitud - més aviat es munta un guirigai de ca l'ample, d'aquells de migranya inmediata.
Però a l'escenari del llibre que us plantejem avui la pau dura poquet, doncs als pocs minuts, durant la plaent sobretaula i poc després d'un banal comentari sobre unes figuretes decoratives , un gramòfon fa de les seves...

«Señoras y caballeros. Silencio por favor.»

Igual que farem demà passat amb els segons que precedeixen les campanades, igual que a la NASA fan amb els cohets abans d'engegar-los cap a l'espai, igual que el mecanisme detonador a les pel.licules de Tom Cruise, a aquesta novel.la s'engega un inquietant compte enrere que ha creat escola.

I per celebrar que a aquestes alçades ja sabeu autor i títol, i assumint que "lo cortés no quita lo criminal" permeteu que - malgrat ens anticipem una mica - en pere i jo aprofitem un any més per brindar amb vosaltres i dessitjar-vos un

MOLT BON 2010!!

6 comentaris:

Júlia ha dit...

És aquesta?:

Diez negritos se fueron a cenar.
Uno de ellos se asfixió y quedaron
Nueve.
Nueve negritos trasnocharon mucho.
Uno de ellos no se pudo despertar y quedaron
Ocho.
Ocho negritos viajaron por el Devon.
Uno de ellos se escapó y quedaron
Siete.
Siete negritos cortaron leña con un hacha.
Uno se cortó en dos y quedaron
Seis.
Seis negritos jugaron con una avispa.
A uno de ellos le picó y quedaron
Cinco.
Cinco negritos estudiaron derecho.
Uno de ellos se doctoró y quedaron
Cuatro.
Cuatro negritos fueron a nadar.
Uno de ellos se ahogó y quedaron
Tres. Tres negritos se pasearon por el Zoológico.
Un oso les atacó y quedaron
Dos.
Dos negritos se sentaron a tomar el sol.
Uno de ellos se quemó y quedó nada más que
Uno. Un negrito se encontraba solo.
Y se ahorcó y no quedó...
¡Ninguno!

el paseante ha dit...

La novel.la és òbvia, però segur que ja l'ha endevinat algú. Esteu guapos el Pere i tu en aquest clip. Bona entrada d'any, macos.

fra miquel ha dit...

Oleee! Aquest me'l sé. Aquest me'l sé! És clar que tens raó que ho has fet molt fàcil. Final d'una DECADA...en el blog NEGRE i criminal...
I sóc el primer a comentar? No me lo puedo creer!
Tot i això he googlejat per saber que va ser escrit al final d'una altra dècada (1939). 70 anys de la publicació de la novel·la. Primer vaig veure la pel·lícula per la tele i més tard vaig trobar el llibre per les estanteries de casa. I jo crec que qui ho llegeix avui per primer cop continua provocant aquella angoixa del criminal compte enrere.
Bon any nou 2010
Igualment per vosaltres

Xurri ha dit...

Si, si, segur que tots teniu raó, però no heu deixat el nom i l'autor!!!! (d'acord, la Júlia és més explícita, però fra miquel ha fet una feina d'investigació notable :o)
El paseante, de wais, no s'hi posa - massa fàcil? Gràcies pel piropo, és que ens vam mudar molt, i el pere és resultón.
Va, remateu la feina, que hi ha un perrito piloto que espera amo!!!

fra miquel ha dit...

Buenu, vale, El títol. "And Then There Were None" també conegut com "Ten Little Indians" En el nostre país, "Diez negritos"
L'autora: Agatha Christie.
Contents?
Apa que ja ha començat un any... criminal¿? Esperem que no, i que les coses vagin millor, sobretot pels que l'any passsat va ser dolent.
Una abraçada

Xurri ha dit...

Perrito piloto per el frare!!!!
(te l'has guanyat :o) )

Bon any!