dimecres, 1 de juny de 2011

txucutxú

Breument, un record telegràfic i ferroviari d'un clàssic ben clàssic; casualitats que fan que l'home adequat estigui al lloc precís en el moment concret per veure's implicat com a gairebé testimoni d'un crim. Que sembla mentida, la tendència d'alguns personatges per a presenciar crims molt més freqüentment que la resta dels mortals.
En un entorn tancat per definició, i a sobre aïllat per qüestions metereològiques, es comet un assassinat enigmàtic. Apareixen un nombre respectable de pistes plenes de significats, aparents, unes quantes d'elles sembrades per a desorientar. El detectiu es troba implicat a l'escena i a la trama, i destapa històries antigues de drames impensables. Finalment, resolució clàssica amb tots presents, mitjançant seqüència enllaçada de deduccions narratives per part de l'homent d'accent peculiar i elevada autoestima, que finalment assenyala al culpable inesperat. Es proposen dues opcions, de la que finalment els presents trien la més compasiva.
Un clàssic, clàssic, classic. Fàaaaaaaaaaaacil.
Autor, detectiu, títol....

PD: txucutxú, txucutxú, txucutxú, txucutxú, txucutxú, txucutxú...

3 comentaris:

el paseante ha dit...

"Asesinato en el Orient Express", d'Agatha Christie. El detectiu: Hércules Poirot.

Faré un viatge en tren amb tots els perritos pilotos (assegudets en diferents seients) que he guanyat fins ara :-)

Júlia ha dit...

No serà aquella de l'Orient Exprés de la Christie??? És de les que menys m'han agradat d'ella, sobretot pel final 'coral'.

Xurri ha dit...

efectivament, assassinat a l'orient express. ja t'hi veig, paseante, en un vagó farcit de gossets amb bufanda...
cert, el final "coral" és molt poirot...