dimarts, 24 de maig de 2011

L'instint natural de la policia

Em sembla que en el nostre país encara existeix certa desconfiança dels ciutadans envers la pròpia policia. No sabria dir si en altres països democràtics aquesta desconfiança es pot percebre tan fàcilment, segurament hi ha de tot. Aquí, l'origen del sentiment contra “les forces de l'ordre” s'explica a partir de la funció repressora que va exercir durant el llarg període franquista. Segurament el distanciament entre la policia i la resta de ciutadans té actualment, també, altres causes que em resistiré a escriure perquè ara no es tracta d'això i, a més, la meva opinió no tindria cap base sòlida sinó solament indicis personals. Sobre aquest assumpte, em va fer gràcia llegir aquest fragment.

A Fabel no le entusiasmaba el GSG9, ni las unidades del Mobile y el Sonder Einsatz Kommando, diseñadas a imagen y semejanza de los equipos del SWAT estadounidense, que habían surgido en casi todos los cuerpos policiales de Alemania. La línea entre policía y soldado estaba cada vez menos clara e iba en contra de todos los instintos de Fabel. Con su opinión sobre estas unidades paramilitares no se había ganado ninguna amistad en los niveles superiores del Präsidium, en especial cuando señalaba como ejemplo a la Policía Montada del Canadá. Esta había creado una unidad parecida al GSG9. La llamaron el SERT —el equipo de fuerzas especiales de emergencia—, y era una unidad antiterrorista sumamente eficaz. Y la disolvieron. Los agentes canadienses del SERT no pudieron conciliar el imperativo de matar que imponían las operaciones antiterroristas con su instinto natural como agentes de policía de preservar y proteger la vida. Fabel había pensado siempre que ésos eran la clase de policías con los que le gustaría trabajar.

 
Quants aspirants a policia pensen com Fabel?

Les pistes són suficients per trobar l'autor. Quant a la novel·la, també es pot llegir des d'Internet, però no sé si és tan fàcil de concretar el nom.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que l'autor és Craig Russell. La novel.la la diré a l'atzar (no trobo aquests llibres per llegir online): Resurrección?

El paseante (blogger no em deixa comentar amb el meu perfil aquesta nit).

Anònim ha dit...

Molt bé l'autor, paseante. El títol del llibre cal buscar-lo en una ciutat alemanya famosa pels seus cogombres espanyols.

(blogger també m'és enemic)

pere ha dit...

em sembla que he solucionat el problema amb blogger

el paseante ha dit...

Muerte en Hamburgo :-) I continuo menjant cogombres (ara més, que són econòmics).

pere ha dit...

Els cogombres ara són sensacionals, fins i tot a Hamburg, suposo :-)