dimarts, 5 d’abril del 2011

L’enamorat a la place des Vosgues.

Si alguna vegada em toca una Primitiva, cosa francament difícil segons les lleis de la probabilitat, busqueu la meva residència a la place des Vosges. És la plaça més antiga de París, dissenyada a principis del segle XVII. Des dels seus porxos s'accedeix a uns jardins presidits per quatre fonts on tot és amable. Hi ha nens jugant, mentre les seves mares llegeixen el Vogue darrere les ulleres fosques. Hi ha turistes disparant les seves càmeres japoneses. Hi ha ancians prenent el sol als bancs.

La novel•la de la què us vull parlar passa a finals dels anys 30, just abans de la Segona Guerra Mundial. Succeeix en una place des Vosgues on tot és amable. Hi ha nens jugant, mentre les criades fan ganxet. Hi ha turistes disparant les seves càmeres americanes. Hi ha ancians prenent el sol als bancs.


Un d'aquests senyors grans va cada tarda al mateix banc, i s’asseu un munt d’hores sense parlar amb ningú, sense fer res. La seva actitud crida l'atenció de la dona del comissari protagonista de la novel•la, mentre l’observa per la finestra del seu domicili que dóna a la plaça. Fins que li comenta al seu marit que hi ha alguna cosa inquietant en aquell home d'edat avançada. El policia li fa broma amb que potser s'ha enamorat d'ella.


"Era junio. El tiempo era particularmente cálido y toda la policía judicial únicamente se entretenía con las vacaciones. A veces, en plenos bulevares, se veían personas con la chaqueta al brazo y la cerveza corría a oleadas en todas las terrazas.


-¿Has visto a tu enamorado? -preguntó el comisario, plantado ante la ventana y enjugándose la frente.


Nadie hubiera podido decir en aquel momento que venía, tras una estancia de horas, de aquella especie de laboratorio anticriminal que es la policía judicial, de inclinarse sobre los aspectos más sombríos y los más descorazonadores del alma humana".



Un dia, l’home vell del banc es queda quiet per sempre. Li han disparat un tret. Directe al cor.


La novel•la curta del prolífic autor en llengua francesa, però que no és francès (va morir a Lausanne, sense ser tampoc suís), transcorre íntegrament a la place des Vosgues. Com gairebé sempre, la protagonitza el seu famós comissari que fuma en pipa. Però aquesta vegada, pren un gran protagonisme la seva esposa. Potser per això, el seu cognom de casada apareix en el títol de la novel•la.


Us demano: títol de l'obra, nom de l'autor i a quina ciutat va néixer el 1903.



PD de la X: Obviament haureu reconegut l'estil: és el paseante, que, com és bona gent, sap que el temps m'escasseja i em fa un cop de mà, sense que li demani, perquè descansi i perquè no em senti culpable d'endarrerir els dimarts fins dijous. M'ha dit que impostés l'autoria si volia, però no puc: ni que volgués m'hagués quedat tan ben escrit. A més, s'atrapa abans a un mentider que a un coix. Gràcies, paseante, ets un sol.

7 comentaris:

Júlia ha dit...

Simenon, crec que L'amoreux de Madame Maigret, Simenon era belga, va néixer a Liège. Em fan més por les anomenades 'novel·les psicològiques' que les de misteri, d'aquest senyor del qual, tot sigui dit, no sóc gaire devota.

Emily ha dit...

Està chupat! El enamorado de la señora Maigret, de Georges Simenon. Va nàixer a Liège.
Vigila, Paseante, que tu també t'asseus a bancs de parcs i jo ho sé, no sigui que un dia apareixis amb un tret al pit...I que em busquin :P

MK ha dit...

Autor Georges Joseph Christian Simenon (Lieja, 13 de febrero de 1903 - Lausana, 4 de septiembre de 1989.
L'obra :La sombra chinesca

el paseante ha dit...

En realitat tinc un negre literati per fer aquestes petites col.laboracions. Ell també en té un altre qui ho encarrega a una quarta persona. Som com les nines russes. Així que vés a saber qui ha escrit aquest "Dimarts de sang".

Per cert, no et vaig donar les solucions (crec):
"El enamorado de la señora Maigret", de Georges Simenon, nascut a Liège (Bèlgica).

El veí de dalt ha dit...

Vaja...Aquest cop m'ho sé però no sé si puc dir-ho, perquè m'hauria d'auotconvidar a una paella. Perquè veieu que ho sé, l'autor va néixer a L., tenia un vaixell amb que viatjava força (no dic les inicials o ja és per cagar-s'hi de fàcil) i el títol de l'obra té reminiscències orientals. Puc anar a sopar amb el veí?

xurri ha dit...

Quants encerts!! Com es nota que el paseante es el poli bó. Serà pel literati negre aquest que te, que no sé què és però sona be ....
Gràcies a tots, que vagi de gust la paella. Veí, estaràs moníssima amb els monyos laterals tipus auricular. no et taquis el vestit regional que costa una pasta dur-los a la tintoreria.
Paseante, ets un sol, repeteixo.

el paseante ha dit...

Negre literari, sorry. Són els que escriuen textos que signen uns altres. En plan Ana Rosa Quintana (si recordes el cas). Gràcies per les floretes. I jo sóc més de lluna que de sol :-)