dimarts, 15 de juny del 2010

No se si ve al cas

Aquests dies, per motius que m'obsessionen - però que ara no venen al cas - estic més pendent que mai del pas del temps i de la meva pròpia edat. Coses de l'egocentrisme, el neuroticisme i un aïllament social relatiu del que me'n culpo en un 98,7% (per quantificar una mica).

El cas és que això - que no ve al cas - fa que em fixi intensament en coses relativament anecdòtiques, que normalment veig però no miro, o miro però no processo, com ara la filiació i les dades administratives a la contraportada de llibres que endreço a casa. I és que per motius que m'obsessionen - ja he dit que ara no venen al cas? - necessito imperiosament posar un extrem ordre extern, potser per ajudar-me jo mateixa a posar una mica d'ordre intern al meu terrao. I és que, durant les darreres setmanes, uns quants motius - ei, que no venen al cas! - fan que dugui una mica fluixos uns quants cargols d'aquells que diuen que van a les temples i que deuen ser essencials per tal de mantenir una correcció conductual dins els paràmetres de la normalitat. Però això (tot el paragrafot), em temo, potser no ve al cas.

Disculpeu, doncs, si ja l'heu llegit, i deixeu-me, doncs, que us compensi recomanant-vos el segon dels deu excel·lents llibres escrits a quatre mans per una parella de periodistes rojus i nòrdics, nòrdics i rojus, que es van conèixer i enamorar a l'editorial on treballaven, i que van escriure aquesta sèrie de llibres que (no ho dic jo només) ho deixa gairebé tot sembrat ja.
Tot sembrat en el sentit de novel·la negra moderníssima i costumista, social i compromesa - anacrònica en els detalls dels telèfons, els tèlex i els passaports, la manca d'Europa i les fronteres, la lentíssima maquinària de l'era pre-informàtica, tan lluny dels CSIs de Miami, Las Vegas, NY i Horacios varis.
I també tot sembrat pel naixement del primer personatge introvertit i un pel trist que immediatament us recordarà un altre actualment famosíssim, de caràcter tan semblant i origen tan proper que semblen cosins, veïns, o amics i residents a Torrevieja (Alicante), tot i que - cronològicament - l'altre és molt més jove.

Aquest llibre de l'any 1966, no us costarà gens trobar-lo a les llibreries (l'han reeditat recentment) i tampoc us costarà trobar-lo googlejant. Espero. I és de llei dir-ho: aquest llibre mai l'hagués endreçat a casa (després d'haver-lo llegit amb gran plaer) sense la recomanació - intensa i intensament encertada- del pere, que en sap un munt. Gràcies, com sempre.

Ja sabeu: els dos autors, el nom de l'inspector i el títol del llibre us proporcionaran - si sòu ràpids - un altre gosset. Hauré de parlar amb l'Emily per que em faci una edició especial. I bon dimarts, que això si que ve al cas... tot i que per l'hora que és, potser ja no tant... bona setmana, doncs.

6 comentaris:

el paseante ha dit...

Maj Sjöwall i Per Wahlöö (manda güevos amb els noms). Inspector Martin Beck. La novel.la: "Mannen som gick upp i rok". De petit estudiava suec. El tinc una mica rovellat, tot i que de vegades compro l'Aftonbladet a La Rambla. Diria que es titula en castellà: "El hombre que se esfumó", o alguna cosa similar.

Júlia ha dit...

Per Wahlöö, Maj Sjöwall, Martin Beck, El hombre que se esfumó...???

RaT ha dit...

ufff, per una poc lectora com jo ha estat un pèl difícil!!!

El llibre és Roseanna, l'inspector Martin Beck i els autors Maj Sjöwall y Per Wahlöö.

Miquey, La detectiu

Xurri ha dit...

Perfecte, paseante noctàmbul, l'has encertat de plé, i com es nota que llegeixes l'Aftonbladet amb el café. Ja tens més pilotos al prestatget que Bruquets te l'Emily al canastu.

Júlia, no por mucho madrugar... el paseante se t'avança amb nocturnitat i alevosia, que no amb precissió, tot i que estava xupat. Però em sembla que no t'has endut el gosset pel meu insomni. Deus ser una persona endreçada, tu, amb la son.

Rateta, carinyu, gairebé encert total, però Roseanna la van escriure un any abans, que jo encara ni havia nascut - ja veus, una criatureta.
Merci per provar-ho, però aquest dos d'aquí dalt són uns abusons que no deixen espai a ningú més. Si no moderessim comentaris, tindriem la resposta escrita abans que el post, no ho dubtis.

A veure uè ens proposa el pere aquest dimarts.

miquel ha dit...

M'encanten aquests dos.
Ja veus, xurri, se m'ha encomanat la dualitat que tant ens agrada: jo també proposo dos autors, o gairebé :-)

Unknown ha dit...

La foto que inclous en aquest post demostra que sí, que has "madurat"...
No fa tant, només hauríem vist una mà agafant un llibre o una altra metonímiasinectòtica qualsevol.. Evolucionar és bo,just i necessari...;o)

Recordo que al teu blog PISDLAP, fa un temps, vas incloure un enigma en relació amb un somni que no desvetllaves (o una cosa així).
Aquí n'inclous un altre referint-te a uns "motius que m'obsessionen" però que no ens expliques pas ...
Bë, suposo que saps que no hi ha res més provocatiu que "les mitges dites", més encara si són obsessives. Vénen ganes de saber...però coneixent d'antuvi la resposta que em donaries, no et preguntaré pas quines raons són , els Déus me'n guardin ! Em limito a constar la teva "enigmositat provocativa" i a felicitar-te'n per la part que te'n toca, fent més enigmàtic l'enigma que has preparat.

L'admirador

Sani
_____________________