dimarts, 1 de juny del 2010

L'home tranquil

Compensant absències passades, aquesta setmana reincideixo en el plantejament del sagnant enigma literari.

I continuant per la meva preferència per detectius (que no assassins) en sèrie, i la meva debilitat per autors castellanoparlants que m'apropen al costumisme de la vida castissa peninsular, aquest cop he triat un inusualment amable i tranquil detectiu extremeny, una persona assenyada, calmada i empàtica, educada i observadora, lluny del que hom esperaria trobar com a detectiu de províncies. Viu a un indret inventat però molt plausible, que, segons el seu autor, és una síntesi del paissatge del nord d'Extremadura on els components ficticis de la seva orografia impedeixen identificar la seva ubicació exacta.

Aquest home civilitzadíssim té una part dels tòpics negres de l'home sol i solitari, reflexiu, i compren profonament les relacions i els caràcters dels actors a cada escena, fins arribar a la deducció lògica dels fets, gairebé sense adonar-se'n, gairebé sense que ens en adonem.

" C. sabía que ya no iba a ceder, que la mujer no lograría convencerlo. Durante unos instantes se miraron con desprecio, envueltos en olores - sudor contra perfume- y ropas - el limpio atuendo informal contra el mono encofrado en polvo y cemento - y actitudes -la arrogancia del matón contra el ruego femenino - tan opuestos que parecían un hombre y una mujer de épocas y continentes distintos.
El detective la vio caminar deprisa hacia el coche sin despedirse, con la cabeza agachada, como si ocultara las lágrimas. Sólo se permitió una mirada intensa y breve sobre el muchacho que se había erguido y apretaba el pico entre las manos con tanta fuerza que incluso desde donde él estaba podía ver los nudillos blanquecinos."

D'aquest assossegat, raonable i pensador detectiu he llegit fins ara tres històries que - drames apart, donc no en va són històries d'assassinat - m'han tramés una agradable sensació de pau i tranquil.litat. Espero trobar aviat les altres tres històries on viu aquest tipus, i que encara no he llegit. Si pot ser, i no és molt demanar, les versions electròniques (sí, ja sóc addicta a l'e-book, però això és una altra guerra). Encara hi ha tres llibres més d'aquest mateix autor, però no comparteixen el protagonista, al menys segons diu la wiki, així que no els tinc (de moment) prioritzats. I és que m'encapritxo amb els personatges, què hi farem.

Ja sabeu, nom del detectiu, de l'autor, del llibre... = gosset volador.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Em sembla que deu ser el detectiu Ricardo Cupido d'Eugenio Fuentes pero no tinc ni idea del llibre, darrerament n'he llegit un d'ell que passa en una volta ciclista, però em sembla que 'no és'.

el paseante ha dit...

Xurri, vigila amb l'e-book, que esas armas las carga el diablo.

També em disculpo amb el Pere (poli malo). Però és que ens ho poses molt difícil, noi.

Podria ser... Ricardo Cupido (personatge), Eugenio Fuentes (escriptor), "Las manos del pianista (novela)? En qualsevol cas, si ho he endevinat, ja se m'han avançat. Catxis.

Xurri ha dit...

ains, Júlia, de rasqui però incomplet.
Perrito piloto per al paseante, que l'encerta amb les mans del pianista, un enigma que trasncòrre entre contruccions, ciments i totxos.
Ricardo Cupido és un prota que enamora una miqueta, tan centrat i reflexiu, tan sencer i raonable, a aquesta Breda seva natal , imaginària on coneix tot i tothom i es fa tan nostre. Molt molt recomanable, a que si?