Assassinat. Assassinat. Assassinat, hi deia als papers. Mort als vint anys, als trenta-set, als vint-i-nou, als seixanta... Assassinat.
Morts velles que no havien prescrit en la memòria d’aquella gent.
I els senyals de trànsit, les indicacions de l’ajuntament, els rètols oficials, tots foradats a trets. Fa una quarantena d’anys que es limiten a balejar els cartells i no els carabinieri, alguna cosa s’hi ha guanyat, deia en Giacomino, i els carabinieri miren capa una altra banda i els deixen que malvisquin en pau després de cent anys de brega...
I una altra pista en forma d’imatge:

4 comentaris:
La maleta sarda de la Margarita Aritzeta??? Un 'tostón'.
Justa la fusta, Júlia. Sí que deu ser una mica pesada, perquè ja veus que els possibles lectors ni tan sols n'han sentit parlar
Avui no hi ha misteri???? Noi, això de l'Aritzeta ha fet molt de mal, he, he.
Ho sento, Júlia. Un petit problema ha impedit fer vessar sang el dimarts.
Publica un comentari a l'entrada