dimecres, 19 de maig del 2010

us agraden les orquídies en dimecres?

Aquesta setmana la xurri no ha pogut deixar la seva proposta, així que li faré una suplència, encara que ja sé que els seus textos són més bonics que els meus, però no li vindrà malament descansar una setmana.

Va, al gra. Un mesment a les s orquídies en el meu blog i una de magnífica, però virtual, regalada, em va fer pensar de pujar un text on apareixen aquestes flors. No he trobat cap llibre de Rex Stout per casa, i se m'ha acudit que podia posar un fragment de No hi ha orquídies per miss Bland, però tampoc el trobo. Després he pensat que era el destí que em portava inexorablement fins aquí:

-... Us agraden les orquídies?
-No massa-que jo dic.
El general mig aclucà els ulls.
-Són lletges. La seva carn és massa semblant a la carn humana. I el seu perfum té la dolçor empudegadora del de la prostituta.


Novel.la negra americana en estat pur. La primera, em sembla, en la qual apareix un dels detectius privats de ficció més famosos del món d'aquest autor nascut l'any de la 1 ª Exposició Universal de Barcelona. Si no l'heu llegida, estic gairebé segur que heu vist alguna de les versions cinematogràfiques

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Això del castellà dels posts té missatge subliminal????

Júlia ha dit...

Em sembla que l'autor és Raymond Chandler i diria que la primera del Marowe és 'El somni etern' encara que en recordo poca cosa.

el paseante ha dit...

Crec que és El sueño eterno, de Raymond Chandler. I el detectiu és en Phil Marlowe.

Aquesta vegada ho has posat més facilet, Pere.

Espero que la Xurri descansi.

miquel ha dit...

Ostres, Júlia, quina badada!

Bé, benvolguts, en realitat no és ni "El somni etern" ni "El sueño eterno", sinó "La gran dormida", si hem de fer cas al seu traductor, Josep Vallverdu.

No sé si era fàcil (sempre procuro que estigui a l'abst després d'una petita investigació), paseante, però l'heu encertada. Bé!

I també els meus millors desitjos per a la xurri.