Realment hi pot haver gent amb un sentit de l'humor força peculiar, i/o molt males puces. Gent amb mala llet que envii sobres plens d'insectes carregadets de bacils, disposats - aparentment - a fer reviure plagues bíbliques.
I que per fer més festa ompli les portes de tota la ciutat de números pintats del reves, en color negre, i amb tres lletres a sota: C,L,T.
Es pot crear una situació realment folclórica, si a més un pregoner professional de la Bretanya va donant pistes profètiques barrejades amb anuncis quotidians del barri i efemèrides de naufragis autèntics. A la taverna, un policia desmemoriat amb problemes per recordar els noms dels seus companys anirà cercant què passa, i no tot és necessàriament el que sembla.
Aquesta escriptora medievalista i arqueòloga enllaça molt hàbilment les històries d'una manera que fins al realment darrer moment es fà molt difícil endevinar. Els seus llibres són divertits, i intrigants, i plens de suspens, i - sobretot - molt originals.
I si ja sabeu nom de l'escriptora i de l'obra, feu un esforç addicional i digueu també el nom del detectiu que persegueix la pista de les puces. O alternativament ens podeu dir a qué corresponen les tres lletres CLT. Va, us premiarem amb... ja ho sabeu!
dimarts, 6 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Fred Vargas. "Les Chemins de la peste, le rat, la puce et l'homme". Jean-Baptiste Adamsberg. Perrito piloto al saco :-)
Ep, si em repeteixo esborreu el comentari, és que no sé si l'he acabat de penjar o no: Fred Vargas, Pars vite et reviens tard, inspector Adamsberg. No sé que volen dir clt, ja que no l'he llegit,.
Gairebé, paseante, però el perrito se t'ha escapat perquè t'has equivocat de títol. En canvi la Júlia l'ha encertat, tot i que no s'ha llegit el llibre: "Pars vite et reviens tard" o "Huye rápido, vete lejos", de la Fred Vargas, i el Jean-Baptiste Adamsberg és l'inspector.
CLT són sigles de tres paraules que formen part d'una frase de sis, però haureu de llegir el llibre per saber quines, no us ho xivo - no patiu, val la pena, el llibre tà bé.
Boníssima elecció, Xurri. La Vargas és mereix un lloc d'honor. Deliciosos personatges, diàlegs divertidíssims. I les seves novel.les han anat prenent cos, amb el temps. Recomano l'última novel.la traduïda al català, "Un lloc incert" (em sembla, perquè l'he deixat a una amiga, no la tinc a mà, i ja la memòria... és un lloc incert)
Lloc d'honor per a ella, lola! Suscric tot el que dius, i prenc nota d'un lloc incert, que encara no he llegit.
Publica un comentari a l'entrada