dimarts, 13 d’abril de 2010

La gràcia de les places

Visc en un territori fronterer d’aquesta Barcelona en què els barris encara tenen un cert pes, o això crec. Al final de la dreta de l’Eixample, limito amb la Sagrada Família, que no sé si té una personalitat pròpia gaire acusada; i si pujo, de seguida em trobo amb Gràcia, un dels barris pels quals més m’agrada passejar, i encara m’agradaria més si les voreres fossin més amples i el trànsit escàs. Gràcia, com altres indrets de Barcelona, ha estat convertida en diverses ocasions en marc literari, potser el cas més conegut és La plaça del Diamant, però també apareix en una sèrie de novel·les protagonitzades per un inspector que ha estat traslladat des de la seva Manxa nadiua als carrerons graciencs on es troba millor que a la seva terra.

Us heu trobat amb l’inspector O. al Candanchú (ara Nou Candanchú) de la plaça Rius i Taulet (ara horriblement rebatejada plaça de la Vila de Gràcia)? Espero que no us hàgiu conformat amb una amanida i un bistec. Bé, potser la Gràcia que descriu ja no és tan idíl·lica, el temps passa ràpid, però encara continua tenint... Per cert, com pot ser que un escriptor que ha publicat, segons llegeixo, més de quatre-cents llibres sobre tants temes sigui tan poc conegut? Potser per què ha escrit tant, em responc a mi mateix.

Jo sóc client assidu del Candanchú, tot i que visc en una plaça veïna de la de Rius i Taulet, o sigui, la del Sol, situada dos blocs de cases més cap a l’oest. Per què vaig triar aquest bar per omplir-me la panxa de tant en tant? Doncs per costum, suposo. Per una banda, el Candanchú ofereix unes amanides que poden passar realment per amanides, i uns bistecs que semblen de boví autèntic. I si això encara no fos prou en els temps que corren, des del primer moment en què vaig arribar al barri, després que em traslladessin a Barcelona, va captivar-me l’ambient pintoresc i vital d’aquelles placetes tan singulars, la de Rius i Taulet, la del Sol, la del Diamant, la de la Unificació...Nois, noies, adults i gent gran, que es barregen al llarg del dia en accions tan diferents com passejar, prendre el sol i jugar; municipals que controlen els cotxes mal aparcats i avisen l’amo abans de clavar-li la multa; centenars de coloms que conviuen amb les persones sense cap por; els establiments vells i els nous; la gent, que encara treu les cadires al carrer, a l’estiu, per xerrar amb el veí...

10 comentaris:

Júlia ha dit...

Òndia, ni idea, pensava en Llorenç Sant Marc però em sembla que no vaig bé...

Albert B. i R. ha dit...

La Vila de Gràcia és un dels pocs espais de Barcelona on encara es conserva una certa vida i essència de barri. Passejar-hi és un gust! I que no es perdi!

Anònim ha dit...

Ho se, ho se, ho he trobat al google :))

Però callo, que sóc art i part.

Xurri ha dit...

Anònim = Xurri, no volia que es publiqués, però s'ha publicat igual... sort que no he dit ni autor, ni títol, ni prota...

el paseante ha dit...

No conec la resposta. Vols dir que algú pot haver escrit quatre-cents llibres? Suposem que porti quaranta anys escrivint. Surt a llibre per mes.

Júlia ha dit...

Amb tants llibres escrits només pot ser Sierra i Fabra amb l'Inspector Mascarell. No sé el llibre concret. Això d'escriure molt i tenir èxit de vendes sempre provoca un cert oblit interessat dels crítics, no és el primer cas. Em recorda el cas del castellà Vázquez Figueroa i, per cert, a casa nostra sempre es va criticar Pedrolo per 'escriure massa'.

Júlia ha dit...

Set dies de juliol? Amb el comentari em vas fer pensar en González Ledesma i ara veig que són amics i que el va ajudar en els descripcions, fins i tot sembla que l'inspector hi té una retirada.

pere ha dit...

No, Júlia, en la tea primera cerca no vas bé. Tampoc el segon autor és correcte. El meu autor, és força desconegut tot i el volum de la seva obra, la majoria contes.
Uf , Pedrolo; encara cueja l'acusació, i potser sí que en algun moment ser tan prolífic va anar en detriment d'alguna obra.

Compaeteixo la teva visió, Albert, encara que jo començo trobar Gràcia massa carregada.

anònima i després xurri, doncs em sembla que no era fàcil; és clar que buscant buscant... :)

Tens raó paseante, és una quantitat de llibres que mareja; en aquest cas, però molts són petits reculls de contes. L'autor va nèixer l'any 1948.

En fi, acabo amb una pista i si no trobeu cap resultat demà concreto. Aquest escriptor també va publicar una biografia de Buster Keaton.

Júlia ha dit...

Ui, estic intrigada, ja tinc ganes de saber qui és.

Júlia ha dit...

No sé si encara hi ha temps, gràcies a la darrera pista he trobat Eduard José amb l'Inspector Olmedillo. Del llibre, ni idea.