dilluns, 11 de gener de 2010

Once upon a time...

Sabeu que per a poder calcular distàncies i volums és absolutament necessari fer servir els dos ulls?
Imagineu doncs, què us passaria si la vostra feina i la vostra vida depenguessin d'aquesta habilitat (per exemple: sou capità d’arquers al segle XIV), però en un descuit al campament menyspreeu el perill, i una dona us fereix a l'ull a traïció:

"Con dos, una carbonilla en uno no le impedía ver. Era una mera molestia, pero ahora lo volvía tan impotente como un niño.
La oscuridad completa. La sabía posible. La muerte también era posible.
Todo había cambiado."

Som a una notable i important ciutat d'Anglaterra. Inútil com a guerrer i adolorit, el gal·lès s'ha d'adaptar a la seva nova situació. El seu senyor l'envia en missió secreta a una vila per destapar una trama d'intrigues, però aquesta aviat es barreja amb morts accidentals que en realitat no ho són, crims violents i desesperats i incendis purificadors i fanàtics, herbes remeieres i verins, secrets gelosament guardats, fidelitats, infidelitats, pecats, penitències, església, corrupció i traïcions d'estat.

"Buscó el pote de ungüento y lo olió: caléndula y miel y... algo más. La miel ocultaba lo otro. Cogió un poco con el dedo y se lo aplicó. Sintió calor, un hormigueo y después entumecimiento. Matalobos. Debía tener cuidado. El acónito podía matar."

L'arquer investiga i poc a poc resol la trama, i de pas resol també el que serà la seva vida d'ara endavant i els personatges que la guarniran.

"Las campanas cesaron. En el silencio que siguió se oyó el susurro de muchos pies calzados con sandalias a lo largo de los corredores de piedra mal iluminados. La compañía de hombres de ropa oscura entró en la capilla también iluminada con velas y se disperó por las filasde bancos, simpre en silencio y casi sin mirarse. (...) miró alrededor y vio hombres en su mayoría con las capuchas bajas y las cabezas inclinadas. Nadie tenía prisa ni irritación, nadie buscaba un sitio mejor: todos se movían con humildad y callada obediencia. (..) se sintió colmado por un sentimiento de paz y comprendió el atractivo de la vida monástica. Cuando empezaron a cantar el oficio sintió el corazón más ligero."

No us deixeu enganyar per la pau monàstica, que només és un miratge. D'aquest arquer reconvertit en expert detectiu en podreu llegir als 6 títols que hi ha publicats en castellà (n'hi ha 7 en anglès), Es veu que triomfa als estats units que dona gust. I sembla que encara pot fer-ho més, tant com la seva autora vulgui escriure encara (que és prou jove).

7 comentaris:

Júlia ha dit...

Òndia, és que les històrico-policiaques no m'agraden, però faré la juguesca, potser és algun de Los misterios de la abadía, d'Alys Clare una cosa així???

el paseante ha dit...

Repeteixo, ho poseu massa difícil. O jo justejo. No ho sé.

Xurri ha dit...

Ostres, aquest no el pilleu, de moment. Va, poso una pista gratis: l'acció passa el 1363 a York. I no pretén relatar fets reals, és ficció com Sam Spade, la única cosa és que està situada a un entorn poc convencional.
Va, busqueu, per exemple primer a google, i si trobeu els llibres (per exemple on els vaig trobar jo, a <a href="http://negraycriminal.blogcindario.com> negra i criminal</a> feu per llegir-los, que són molt recomanables.

Xurri ha dit...

No us animeu a buscar a google un arquer que perd un ull el 1363 i que esdevé detectiu a York? ostres, quin frustre...

el paseante ha dit...

He trobat l'autora (crec): Candance Robb. I l'obra diria que és "El misterio de la capilla". Estava tirat. Ho poseu massa fàcil.

Xurri ha dit...

Medio perrito piloto, paseante, porque la novela es "El secreto del Boticario", pero te agradezco que al menos tú me hagas caso...

el paseante ha dit...

Ya tengo dos perritos y medio (glups, esa imagen del peluche partido en dos, no sé si me gusta demasiado).