dimarts, 8 de febrer de 2011

Adopta un pingüí!

Fa poc que he canviat de despatx, coses de la vida, i ara estic a un despatx fred fred fred. A mig matí de sobte m'adono que tinc els peus freds, i els ronyons, i el nas, i les orelles i les mans... llavors és moment de deixar el teclat una estona per a sortir a passejar una mica, a abraçar una tassa de cafè, o té, ben calenta, i aprofitar per veure persones. Apropar-se una mica als despatxos més poblats, buscant escalforeta i una mica de caliu.

Tot i les escapades, i potser pel propi fet del canvi de despatx, gent i costums, el cas és que tinc la sensació de viure en un nou hàbitat gèlid i glaçat, una mica com si fos un dels pingüins del zoo, caminant amb uns peus de plantes membranoses sobre el gel artificial, fent palmes amb les aletes per entrar en calor, lliscant sobre la panxa aerodinàmica per anar a banyar-me a l'aigua amb glaçons, caminant a prop dels altres per gaudir del gregarisme i aprofitar la caloreta de la proximitat d'altres.

Bé, el cas és que amb tant de fred he recordat aquest llibret a mig camí entre el gènere negre i policial i el d’humor negre. Crec que el vaig llegir un estiu - moment de l'any més propens als experiments -i crec recordar que un estiu de molta calor, ja fa temps. Quan el vaig triar a la llibreria, ajupida mirant la lleixa més propera al terra, el meu subconscient devia de buscar la fresqueta que em suggeria la idea del pingüí.

Al llibre un periodista es fa amic d'un pingüí deprimit i desnonat del zoo que just ha tancat per manca de fons per a comprar el menjar dels animals. A Ucraïna. El periodista li agafa afecte, l’adopta i el cuida a casa seva: viu a la seva banyera, li troba peix congelat per menjar, es fan companyia. Poc a poc el pingüí es va refent i adaptant a la vida al pis, fa amistat amb una nena petita que de tant en tant han de cuidar, i tot i que fa massa calor per un animal tan fet al fred, la vida sembla una miqueta plàcida i confortable durant uns dies.

Mentre tant, ell accepta un encàrrec que li saneja l'economia: escriure esqueles. Cada dia li envien les característiques del finat, gent important, i ha de redactar l'esquela, cosa que fa amb dedicació i art. La cosa es torna inquietant quan s'adona que les esqueles precedeixen amb una exactitud sospitosa la mort de la persona en qüestió, i tot comença a complicar-se amb màfies i perills i fugides... és divertit.

Com a pista, us deixo un acudit que hi ha al començament del llibre:

Un policia passa amb un cotxe i veu un company amb un pingüí.
- Dugui'l al zoo - li ordena
Més tard, el mateix policia torna a passar i torna a veure l'agent amb el pingüí.
- Però què fa? Li vaig dir que el dugués al zoo
- Hem anat al zoo, i al circ. Ara anem al cinema.

Aquest cop us demano autor, llibre i el nom del pingüí, i va, també el del periodista. Au va! que ja trigueu!

(Recomanable llegir el llibre embolicat amb una manteta. Confesso que és tal i com he fet el post. No se perquè, però el llibre em recorda algú... es pot donar per al.ludit, si vol)

4 comentaris:

el paseante ha dit...

Autor: Andrei Kurkov.
Llibre: Muerte con pingüino.
Periodista: Viktor Zolotaryov.
Pingüí: Misha.
Al.ludit: El Veí de Dalt (només un freaky com ell podria recordar-te aquesta història surrealista).

Pingüino piloto pal menda?

MK ha dit...

He probado a seguir las pautas que recomienda Pere en el post de más abajo y he escrito en Google las palabras clave .Pingüino . novel-la .manteta...y me ha salido "Mi pingüino Osvaldo (2004)"
Autor: Elisabeth Cody Kimmel
Lo he buscado y he leido la reseña.
Creo que no es ese.
Vamos , no lo es , seguro.
Pero Osvaldo es un bonito nombre para un pingüino.
Y el chiste buenísimo!

pere ha dit...

M'ho vaig passar molt bé amb el llibre. Ara el té una cunyada, que espero que no l'hagi passat a ningú, perquè qui sap si algun dia sentiré la necessitat que el pingüí em faci companyia.

Xurri ha dit...

Perrito para el paseante!
(Osvaldo es buen nombre, pero se llamaba Misha)
és un llibre divertit, i el pingüí, silenciós i melancolic, feia molta companyia, oi pere?

Perdoneu si he trigat molt en recomentar, he badat, no tinc cap per res....