dimarts, 21 de desembre de 2010

Nadala tragicòmica (I)

La sang s'estenia per les rajoles del terra, seguint-ne les unions, una superfície lluent i fosca al voltant del cap calb - tot just uns cabells a banda i banda, que continuaven cara avall sense solució de continuïtat, formant una gran barba blanca. Al mig del bassal de sang, una barretina vermella i blanca, a joc amb la jaqueta i els pantalons que cobrien el cos gros i panxut. Uns filferros color plata, prims i recargolats (restes d'unes ulleres rodones) i el ren que rossegava les branques d'un avet ple de boles brillants i garlandes daurades, acabaven de esvair qualsevol dubte sobre la identitat del difunt.

El crani estava enfonsat per un tronc grotescament humanitzat, amb ulls de dibuix animat, nas de tap de suro i un riure sardònic del que penjava una llengua de feltre vermella. Decididament, allò ho havia fet algú amb ben poc esperit nadalenc.

(continuarà....)

5 comentaris:

Júlia ha dit...

No serà 'Un crim imperfecte' de la Teresa Solana? No l'he llegida però crec que surt Nadal pel mig.

Xurri ha dit...

Júlia, vas errada... de fet em temo que aquesta història no només no ha estat encara publicada en paper, sino que ni tan sols està acabada d'escriure.
És un relat curt a quatre mans amb el pere, tot i que s'admeten contribucions espontànies via comentaris.
Us ve de gust?

pere ha dit...

A quatre mans, a quatre mans...
Matar és molt fàcil, però investigar ja costa més. Aneu a saber quin inepte enviaran per esbrinar què ha passat.
Ei, i mentrestant, bones festes als sanguinaris.

Júlia ha dit...

Així, doncs, era impossible d'endevinar... encara.

el paseante ha dit...

Coi, el Papá Noel mort i el Tió entre reixes. Qui em portarà regals el proper Nadal?