dimarts, 12 d’octubre del 2010

Happy & easy

Quan aquí ens atabalem fins la desesperació amb els problemes que ens semblen insuperables, com ara l'atur, la pèrdua d'ingressos i comoditats, la manca de seguretat de futur, el desamor o la soledat, el decliu físic, la manca d'èxit, la fugida del temps, la irrelevància de les nostres existències, la vanitat, la sensació de decadència en general... sovint apareix algú que ha tingut la sort d'experimentar recentment la molt diferent manera de sentir la vida de les persones africanes.

Jo no he tingut mai aquesta experiència, doncs mai he viatjat a l'àfrica subsahariana ni he tingut l'honor de conèixer prou estretament cap persona procedent d'aquells països, però sí que conec algunes persones que hi han viscut prou per arribar a parlar-ne amb un entusiasme i una intensitat a la mirada que no deixa lloc a dubtes sobre les diferències essencials que hi ha entre caucàssics i africans, molt més enllà dels colors de la pell.

Potser en aquests moments de grisor tardorenca on la quotidianitat dona mostres diaries d'empitjorament personal és bon moment per recòrrer a balsams optimistes que ajudin a relativitzar l'egoïsme que ens caracteritza com a cultura.

Quin rollo per dir-vos que avui em venia de gust compartir un llibre de detectius diferent, molt diferent, part d'una sèrie atípica i exòtica, que permet clixar d'esquitllada una mica la relativitat com a modus vivendi, la lentitud en el moviment i en el pensament com a camins per fer les coses fàcils, i la rectitud moral com a camí per a la felicitat. Es clar, de mans de dones, perdoneu-me el comentari discriminador.

La primera agència de detectius femenins està instal.lada a l'oficina d'un taller mecànic d'una ciutat africana, amb una dona preciosa al front. Potser no en el sentit occidental de la paraula, però sí obviament en molts altres aspectes. Una dona els demana ajuda, i uns pantalons apareixen estranyament a un lloc estrany - a més una furgoneta blanca xoca amb una bicicleta, i l'ajudant principal de l'agència te raons amb un dels mecànics del taller, que s'ha penjat d'una fresca que condueix un Mercedes. Unes classes de ball i unes sabates son motius prou importants per perdre la son, i potser també el cor... tot és relatiu quan es pot parlar amb una tassa de bon te a les mans i sota un cel d'un blau impossible.

Va, a veure si trobeu autor, llibre i detectiu. I si ho feu, no deixeu de llegir-lo!! És una història lenta i fàcil, plaent, relaxant.

3 comentaris:

el paseante ha dit...

Diria que la dona preciosa és la Precious Ramotswe. L'autor és l'Alexander McCall Smith. I la novel.la: "Alegres y en compañía".

Fa un parell d'anys li vaig regalar un llibre d'aquest autor al sergent Hayden. Si no recordo malament, crec que era "La primera agencia de mujeres detectives". Com que tinc claus del seu pis, igual entro un dia (amb guants) per mangar-li.

Tornes a ser la poli buena, si l'he encertat. I si no, continues amb la teva etiqueta de poli mala que t'has guanyat darrerament :-)

Júlia ha dit...

Zapatitos azules y felicidad? Precious Ramotswe? Alexander Mc Call Smith.

Xurri ha dit...

Doncs si, la dona preciosa és la Precious Ramostwe, i el senyor que se la va inventar i la retrata amb tanta gràcia, l’Alexander McCall Smith, un escocès que va nèixer a Zimbawe i que després d’uns anys visquent a Edimburg es va instal.lar definitivament a l’Àfrica.
Però el llibre és “Alegres y en compañía” , l’unic que tinc a casa meva, i no pas “Zapatitos azules y felicidad, que no he llegit. Em temo que a les sinopsis que surten al google els arguments se semblen una mica, però podeu comprovar als links que en realitat són una mica diferents.
Així que aquest cop el xuxo volador és pel paseante.