dimarts, 2 de febrer de 2010

els perills de riure

Segurament a un lector no se li acudiria dir que la novel·la d’avui està entre les seves preferides del gènere –sigui quin sigui el gènere de les novel·les que van apareixen aquí- perquè l’autor no és especialista en aquest tipus de literatura i perquè l’interès de la novel·la sobrepassa amb escreix la cerca de la resolució del misteri que envolta les estranyes morts que es produeixen i que constitueix el fil argumental que va de l’inici al desenllaç.

Més enllà de qualsevol classificació, sovint tan reduccionistes, aquesta és una de les meves novel·les preferides. Recordo que quan la vaig llegir per primera vegada m’interessava continuar per veure com es desenvolupava la història, però també m’aturava perquè volia saber més sobre alguns temes a penes apuntats: els espirituals, els patarins, els joaquimisets, els monjos negres, els monjos blancs, Cîteaux... També seguir les discussions dels personatges a partir de la lògica i les “autoritats” era un plaer. En fi, què us puc dir si segurament a vosaltres us va passar el mateix. I a partir de l’obra una pel·lícula que vaig anar a veure amb prevenció, però que em va semblar excel·lent, no perquè fos una reproducció fidel del llibre, sinó perquè tot i seguir-lo també era una nova creació vàlida per ella mateixa ( a més, de gran viull ser com el protagonsita).

He triat aquest fragment de la novel·la, de cap al final, perquè suposo que tots els qui passeu per aquí ja heu llegit el llibre i no té cap importància que aparegui l’assassí. Si penseu que no l’heu llegida, us salteu el text i llegiu les pistes: les de més amunt i la musical del final. Per cert, com que a provisionals (saragatona per a la majoria) vaig dir alguna cosa del text i vaig deixar la música (i alguna paraula), s’ha produït el cas insòlit que ja hi ha hagut un amable lector i amic que m’ha fet arribar per correu la solució, evidentment encertada. Ho tindrem en compte.

El vell va callar. Tenia totes dues mans obertes sobre el llibre, com si n’amanyagués les pàgines o com si estigués tibant els folis per llegir-los millor o els volgués protegir de la rapinya.
-Tot això no ha servit de res, però –va dir Guillem-. Ara s’ha acabat, t’he trobat, he trobat el llibre, i els altres han mort debades.
-No pas debades –va dir Jorge-. Potser en excés. I, si et podia fer servei tenir una prova que aquest llibre és maleït, l’has haguda. Però no deuen haver mort debades. I, per tal que no hagin mort debades, una altra mort no hi serà de massa.
Va dir i amb les mans descarnades i diàfanes, va començar a esquinçar a poc a poc les pàgines toves d’aquell manuscrit, fent-ne bocins i tires, duent-se a la boca els parracs i mastegant a pleret com si consumís l’hòstia i volgués fer-ne carn de la seva carn.
Guillem se’l mirava ullprès i semblava no adonar-se del que passava. Després va reaccionar i es va acotar cridant:
-Què fas?
Jorge va somriure, ensenyant les seves genives exsangües, mentre una bava groguenca li regalimava pels llavis esblanqueïts i pels pèls blans i esclarissats del mentó.
-Ets tu que esperaves el tot de la setena trompeta, oi? Escolta ara el que diu la veu: “Guarda sota el segell el que han dit els set trons, pren-ho i devora-ho; t’amargarà el ventre, però per a la teva boca serà dolç com la mel. Ho veus? Ara segello allò que no havia de ser dit, i n’esdevinc la tomba.


13 comentaris:

kika ha dit...

per la pista que vas deixar a provisionals ja m'ho semblava que era el nom de la rosa d'eco. finalment! una que sóc capaç d'encertar! no? :-)

Júlia ha dit...

Suposo que és El nom de la rosa, d'Uberto Eco. Tens raó sobre la peli, és diferent però està molt bé. La veritat és que crec que al llibre li sobra 'pes' i pel que fa als crims, fa anys havia llegit una novel·leta on ja enverinaven algú posant verí a les pàgines d'uns llibres, crec que ara ja no fem tant allò de sucar el dit en saliva per passar-les, ens hem tornat més fins. De tota manera l'autor va aconseguir un gran èxit i va tenir la grapa d'aplegar filosofia, història i misteri en una mateixa història. I semiòtica, és clar, he, he.

Arare ha dit...

de gran vols ser com el prota? però si ja t'hi assembles un xiquet ;)

Arare ha dit...

De gran vols ser com el prota de la peli? però si ja t'hi assembles un xiquet! ;)

jaka ha dit...

Jo, em dic Rosa....es el meu nom

el paseante ha dit...

Pot ser "Las puertas templarias" de Javier Sierra?

pere ha dit...

Tens una altra oportunitat, benvolgut paseante, a no ser que vulguis aconseguir l'enèsim "perrito piloto":
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sean_Connery
:-)

Sani Girona Roig ha dit...

Hola a tothom,
Preciso el següent: Seguint el Pere i els seus comentaristes, diumenge o dilluns, és a dir un o dos dies abans del dimarts en què s'havia d'incloure el nou enigma, em va semblar descobrir en el fil dels comentaris del *Pere la és a dir la solució a l'enigma següent, justament aquest que ens proposen més amunt els criminals Xurri i *Pere.

Gregorià i llibre gruixut a més no poder
això eren pistes de "segurament o probable".

Després de llgir una pista més, inclosa entre els mots que adreçava en Pere a la jaka (no sé què de passar fulls i salivar)
Aquí ja no podia ser d'altre que
Umberto Eco i El Nom de la rosa

Sóc d'aquells que disfruten tot i perdre, que és el que faig millor, de manera que si alguna vegada encerto alguna cosa i em toca guanyar (ni que sigui ex-equo en qualsevol categoria) ja ploro de felicitat ;-)
Si, com reconeix en *Pere, sóc un dels guanyadors d'aquesta edició de dimarts de sang,
ni que sigui amb "males arts", millor! Carn pel meu "ego", que bona falta li fa :-)

Tot el mèrit, val a dir-ho així, és del *Pere, que ho ha sabut posar-ho fàcil aquest cop, donar-nos peixet i, a sobre, sembrar -involuntàriament ?- alguna pista complementària.

Si tornés a passar, prometo "avisar" els 2 coordinadors criminals, una cosa semblant a tornar la cartera plena de diaments a la comissaria :-)

Arare ha dit...

ostres, jo hauria jurat que havia enviat un comentari, però no va arribar a sortir... jo deia que d'alguna manera, Pere, ja t'hi assembles, al prota de la peli...

Arare ha dit...

i potser deia alguna cosa més, però com que fa dies, ja no me'n recordo ben bé.

pere ha dit...

Havies enviat, Arare, tal com es veu al principi dels comentaris. El que passa que el costum -l'altre dia la xurri i jo comentàvem si era un bon costum- és que no apareguin fins un dia o dos abans del nou llibre.
A veure, arare, certament m'asemblo al prota (jajaja), i per aquí corre una foto meva ballant amb una altra prota, però per molt que entengui que estas en l'ona, has de concretar autor i obra, perquè si no els altres concursants, àvids de premis, poden inpugnar els resultats només suggerits.
Mua!

Júlia ha dit...

Ja et veig per Carnestoltes disfressat de Guillem de Baskerville...

Arare ha dit...

aaps... d'acord ;)