dilluns, 16 de novembre de 2009

Llena ese vaso de ron

Lo peor de todo era la sensación de vacío. Mientras el timbre del reloj taladraba el cerebro del Conde, advirtiéndole: quince para las siete, quince para las siete, y los párpados luchaban por vencer el peso del sueño y la gravidez cercana de las cervezas, quince para las siete, el vacío iba recuperando su lugar como una mancha de petróleo súbitamente liberada que se extiende sobre el mar de la conciencia: pero se trataba de una mancha sin color, porque era el vacío y la nada, era el fin que siempre comenzaba, uno y otro día, con aquella implacable capacidad de renovación contra la que no tenía ni defensas ni argumentos válidos: quince para las siete era lo único tangible en medio del vacío.

Així es desperta a la pàgina 27 d'un llibre - que va rebre el premi Cafè de Gijón del 1995 i va ser editat per primer cop el 1997 - un policia resignat i bibliòfil, que creua durant uns dies la sordidesa de l'entorn homosexual a l'Havana de la mà d'un poeta extravagant i ressentit, també homosexual, (el Marqués), perseguit i anihilat pel govern durant dècades.

El Conde avança al present cercant pistes i apropant-se al cas enfonsant-se a la ment del Marqués, mentre retrocedeix a un passat on un Conde adolescent somniava amb ser escriptor. Un Conde que des de llavors conserva un gran amic, el flaco, amb qui beu i beu i beu (toma, toma y vuelve a tomar), sota la mirada complaguda i compasiva de la seva vieja, per oblidar i fer-lo oblidar les circumstàncies per les que ja no és "flaco".

El Conde fa de policia quan no està suspès de càrrec per molestar les forces vives de l'Havana. Mogut per un instint de perdiguer que no el deixa descansar un cop enfila la pista correcta, rumia passat i present mentre investiga l'assassinat un jove de casa bona insòlitament transvestit amb un espectacular vestit vermell. Un cas on el Marqués esdevé un personatge clau i obsessionant que el guia a trobar de qui ha estat la mà que ha estrangulat l'Alexis, i mentre tant ens permet acompanyar-lo en un passeig fatigós, calorós, resacós i decadent per l'Havana.

Més que els seus assaigs sobre el poeta José Maria Heredia, el que ha fet famós al seu autor fora de Cuba és la saga del Conde. I res més, us deixo una banda sonora que a mi em sembla que li escau... ànims, que us he deixat mooooltes pistes!!!

10 comentaris:

el paseante ha dit...

"Máscaras", del cubano Leonardo Padura.

Sani ha dit...

1995 • Leonardo Padura (Cuba, 1955) por Máscaras

Estimats i admirats.
Veig que només he pogut quedar segon.
Llavors, per aportar una mica de salsa, se m'acut potser podria estar bé -ep, insisteixo en el "potser" - fóra afegir el tipus de cerca investigatòria que s'ha dut a terme.
Com a detectius que som en aquests affers, els passos en fals donats en el camí de la cerca de "l'encert" poden ser motiu de reflexió o de producció de dosis de bon humor... "que no es poc" en època de crisi.

Tingui gràcia o no, jo ho escric i aquí us ho deixo.
Primer intent : Novela +saga del Conde +Cuba +ron +Gijón ... o una cosa així.
Pas en fals però que ja m'hi ha acostat una mica perquè entre els resultats que em donava hi havia una pàgina en pdf i htm en alemany on hi apareixia (petitonet petitonet) el títol en alemany, clar:
1995 Premio *Café de Gijón* für Labyrinth der Masken (Spanien) ...
He pensat doncs que el bon camí era seguir la pista de "premi Café de Gijón 1995", pista unívoca i definitiva. Per tant, cop de Wikipedia Café Gijón
+ premi (o ua cosa així) dóna: http://es.wikipedia.org/wiki/Premio_Caf%C3%A9_Gij%C3%B3n > Llavors ja només calia mirar el premi de l'any
1995 • Leonardo Padura (Cuba, 1955) por Máscaras.

Voilà.
Afegeixo tres cosetes, tres:
1. Que pel que dius Xurri, és una novel·la que no em desagradaria gens llegir.
Tampoc no estara malament si tu i el pere, o el pere i tu explicaveu comva ser que vau triar aquest llibre o com és que el teniu a casa, quina relació hi teniu, o el que sigui (Ah i no caldria ni la veritat, n'hi hauria prou amb la versemblança).

2. Que està bé que no deixeu guanyar sempre a la Júlia ;-) Si cal, feu "milletada" ;-)

3. Buscaré entre els meus llibres i miraré de proposar un joc per a la sèrie, Una proposta on la dificultat --ja ho complicaré al màxim, confonent o enganyant a Google ;-) -- estigui a l'altura de les vostres ments privilegiades.
I ja em direu si us està bé o no la proposta de participació. Si és que sí, i ho voleu, la podreu incloure, i si no, evidentment, tal dia farà un any.
Felicitats per la idea. I que ragi força sang de fantasia i de la que no taca massa.
Sani

el gatot ha dit...

em sembla que estaria bé totnar al vell costum de moderar els comentaris durant un termini breu de temps (48 hores? 37?)
més que res, perquè si busquem i anem a deixar el comentari, et quedes amb la "cosa" de si hauràs encertat o què aportaràs que no hagi dit un altre...
nu sé...
i aquest Conde, no el coneixia...

Júlia ha dit...

Máscaras, de Leonardo Padura, efectivament, com diu El Paseante. Precisament ara he acabat de llegir Pasado Perfecto, casualitat de les casualitats. Un gran autor.

Clidice ha dit...

No l'he llegit aquesta. :)

Júlia ha dit...

I a més, crec que es diu Mario Conde, quines coses... Crec que les pistes han de ser més ocultes, aquí el tema del Café Gijón era massa evident pel meu gust.

pere ha dit...

Els comentaris encara no havien de sortir. Em sembla que la culpa és meva, que he anat manipulant i vet aquí el resultat. No sé si ja és massa tard per tornat a l'estat inicial previst.
En el meu cas, i de moment, només he llegit un llibre de Pladura, que em va agradar força entre altres coses per la reconstrucció literària de part de la vida de Hemingway. En vaig deixar constància en un post de l'any 2007 que enllaço aquí per si algú s'hi vol entretenir:
http://provisionals.blogspot.com/2007/07/lectures-destiu-casual-i-amb-enigma.html

Xurri ha dit...

molt be, paseante - ràpid i precís, has guanyat el perrito piloto :)

Sani, sempre amb aquest torrent de creativitat desbordant - m'agrada la proposta de dir d'on va sortir el llibre - en el meu cas va ser arrel de llegir Adiós Hemingway que em va deixar el pere, i que em va agradar, i un dia a la negraicriminal (gran lloc) vaig veure Máscaras i el vaig aplegar. El trobo una mica massa espés i sòrdid, si t'haig de ser sincera, però el fragment que he posat em sembla genial, sublim, i em val tot el llibre. Són coses que em passen de vegades.
Respecte al blog, si vols contribuïr amb posts, ests molt benvingut (oi, pere?) - ja saps, certa concissió, i idealment incloure un breu fragment. You're absolutely welcome.

gatot, voliem moderar, déu ho sap, però no se que hem tocat de la plantilla que tot ha quedat obert i no hi ha manera de tornar-ho a tancar - farem per arreglar-ho pel proper dimarts. El Conde està be, és un bon retrat de l'Havana, crec, i el personatge és molt ric.

Clídice, aprofita i llegeix-ne alguna cosa, està bé, dur (vull dir dens), però bé.

Júlia, casualitats :), si també em fa gràcia que es digui com el banquer - curiós. Intentarem no ser tan obvis, però hem de deixar alguna possibilitat als demés, no has de ser sempre la primera. Potser el café de Gijón sense l'any, o l'any sense el café de Gijón... ;o)

pere.... Qué hem tocat???????????????????? (ja has vist que en realitat el llibre venia per via teva)

el paseante ha dit...

Mola el perrito piloto, Xurri (mai n'havia guanyat cap. De veritat). Si em permets un consell: poseu-ho un pelet més difícil. Només un pelet. És que a Google hi és tot. Catxis.

Sani Girona Roig ha dit...

Oh! Xurri, m'agrada que t'agradin les meves propostetes.
De fet, i no és broma, en alguns casos, pot arribar a ser tan interessant el perquè de la tria del llibre i la seva circumstància com el joc mateix,
Quant a això d'acceptar le meva proposta d'alguna possible participació -esporàdica- com a "criminalet"...m'ha tocat la fibra. Gràcies.

Per agrair-te la floreta que m'has llençat, et regalo
aquesta info : si encara no ho coneixies, descobriràs un servei que té moltes possibilitats: VOXOPOP http://www.voxopop.com. Ja em diràs.