Que tal prova l’any nou? De veritat que us heu plantejat propòsits d’aquells de...? Bé, bé, bé... No oblideu que les coses són el que són o el que aparenten i nosaltres també.
Havia pensat que com que aquesta és la primera sang vessada el 2010 podríem començar-la amb una lectura novíssima, amb la tinta –vermella- ben fresca, però després se m’ha acudit tot el contrari, que estaria bé posar un fragment de la novel·la que algunes històries del gènere consideren la primera, amb les prevencions que es vulgui. Es tracta d’una obra que no tenia una pretensió detectivesca sinó de plantejament d’una situació social prèvia a la de resolució dels conflictes i les injustícies existents en el seu moment. M’atreviria a dir que l’autor era un visionari avançat al seu temps, tot i que desgraciadament els temps posteriors no li donaran la raó, i que avui poca gent el recorda i encara menys el llegeix. Curiosament, gairebé tothom ha llegit o ha vist al cinema una novel·la famosíssima de la seva filla.
No sé si la novel·la (del pare), de la qual deixo el fragment més avall, s’ha traduït mai al català i em sembla que actualment només es pot trobar en castellà en una col·lecció de novel·la gòtica. Desconec també si he posat pistes suficients, de manera que m’atreveixo a deixar-ne una d’insòlita que –atents als noms propis- us pot conduir indirectament a l’autor i, de seguida, a l’obra. L’article de Gregorio Luri, a més de contenir una pista circumstancial, crec que hagués interessat al nostre escriptor que no dubto que hagués polemitzat amb ell segurament per arribar a conclusions semblants.
Una altra pista: el nom i cognom del personatge del títol de l'obra comparteix inicials amb l’autor però amb l’ordre invertit.
-Falkland –dijo el senyor Clare tras un momento de abstracción-, noto que me estoy muriendo. Es extraña esta enfermedad. Ayer me parecía que estava completamente sano, y mañana no seré más que un cadáver. ¿Qué singular es la raya que separa la vida y la muerte de los mortales! Estar en determinado momento alegre, activo, ocurrente, con multitud de conocimientos a disposición de uno, capaz de deleitar, ilustrar y animar a los hombres, y ser al momento siguiente un estorbo exánime y repugnante sobre la faz de la tierra. Ésa ha sido la historia de muchos hombres y va a ser la mía.
La filla de l’autor, en canvi, va escriure que la ratlla entre la vida i la mort podia ser inexistent si es tenien els mitjans adequats per traspassar-la. Preveure les conseqüències de la transgressió era més complicat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Escric en castellà, ja que no hi ha edició catalana, sembla. Tampoc no coneixia la castellana, ep:
Las cosas como son o Las aventuras de Caleb Williams (1794) de William Golding. Una família interessant la seva, ja és complicat casar-se avui amb una femnista, així que aleshores...
He de dir que no l'he llegit, m'han agafat ganes de cercar-la, no sé si es deu trobar amb facilitat.
La pista de la filla és molt evident, googlejant una mica surt tot, que Frankestein ens protegeixi!
ni el pare ni filla de moment... amb tantes pistes sembla que no hauria de ser difícil... seguire donant-hi voltes però ja es veu que és que no en sé :-)
Em rendeixo. És massa difícil per a mi. M'haureu de portar carbó.
Va, kika, paseante... que encara que l'autor i la novel·la són actualment molt poc coneguts (o llegits), la pista familiar és definitiva.
Molt bé, Júlia!
Sí que es troba una edició de l'editorial Valdemar (col. Novela Gótica, núm. 22)Segurament una lecturaun pèl feixuga actualment.
No us vau llegir l'article de Gregorio Luri, oi, kika i paseante? I jo que volia fer publicitat de la profesió...
si que vaig llegir l'article... però no en vaig treure res de clar... sóc un desastre!
Doncs no, Pere, aquesta vegada era molt difícil. No ho vaig trobar. Felicitats per la Júlia. Otro perro piloto. Catxis. Ens guanya a tots.
Ep, que no és tan difícil, una mica de googleig acurat i poca cosa més...
Publica un comentari a l'entrada