les xarxes socials

La novel·la comença amb el resultats d’unes proves mèdiques d’un jubilat. Li detecten els cossos de Lewy, una malaltia neurològica que té alguns símptomes molt similars als de l’Alzheimer. L’home, viudo de fa poc, pensa que no val la pena suportar la malaltia i ala seva decadència i decideix suïcidar-se, però ja fora de la consulta es fixa com una noia que estava observant desapareix just en el moment que passa una furgoneta... Bé, el cas és que després d’uns intents infructuosos de comunicar la gravetat del fet, el jubilat comença a investigar pel seu compte.

Més endavant sabem que han raptat la noia per fer una mena d’snuff movie que s’anirà emetent per internet i que durarà un temps indeterminat, fins que els organitzadors decideixin que els que paguen per veure en temps real què va fent la noia ja en tenen prou o fins que la noia ja no doni prou espectacle.

La història es va desenvolupant a partir de les investigacions del jubilat, sovint ajudat per al·lucinacions de la seva esposa o d’altres parents morts; les investigacions paral·leles o creuades de la policia a qui han encarregat la cerca de la desapareguda; i la presentació d’algunes escenes de la noia i dels que, des de diverses parts del món, la van seguint, fins que... En fi, una bona dosi d’introspecció i un bon ritme contrarellotge perquè sabem que el temps de la noia és limitat i que el jubilat va perdent ràpidament facultats.

Us deixo un fragment d’un dels abonats al programa d’Internet, titulat, simplement per raons òbvies, La número 4:

El joven paso apresuradamente por la libreria Negra y Criminal, cerca de una de las principales arterias de Barcelona. Un autor de novelas policiales estaba leyendo fragmentos de una de sus obras en un recinto abarrotado de público. Se sintió tentado de quedarse a escuchar la charla. Pero habia sido un día terrible en la agencia de viajes donde trabajaba..., sólo quejas indignadas i cada vez menos negocios. Estaba cansado, frustrado de después de intentar solucionar un problema tras otro sin que ninguna de sus intervenciones hubiera tenido éxito y lo único que queria para el resto de la jornada era estar solo com la número 4.
Estaba tan dedicado a ella como lo había estado con sus antecesoras. Tal vez, pensaba, todavía más. Se preguntaba cómo era que había podido enamorarse tan rápidamente de una imagen que le llegaba a través del ordenador. Durante los primeros días de la nueva serie, se había encontrado con que fantaseaba con ella, tratando de imaginar lo que había estado haciendo, lo que estaba pensando, qué le iba a ocurrir ese día. Sentado en la mesa de su pequeña oficina, se había resistido a la tentación de entrar en whatcomesnext.com y seguirlo hora por hora...

Com que els pistes per descobrir l’autor i el títol d’aquesta novel·la editada aquí durant el 2010 són molt fàcils de seguir i produeixen resultats immediats, m’atreveixo a demanar-vos que també concreteu quin dia (o quin mes), l’autor va estar a Negra y Criminal, la llibreria de la Barceloneta (no sé si mentre ell hi era va passar realment el noi del fragment, però podria ser).

Nadala tragicòmica (III)

- Bon Nadal, agent. Me’n pot fer cinc cèntims?

Ho ha dit el bou, sembla mentida!
a més, la mula assentia
quan m’apropava als magatzems.
Per confirmar-ho, ho repetia:
era nadiu de Cadaqués
i perseguit fa mitja vida.
Amb un retrat ho he confirmat:
a cal fuster hi ha assassinat!

- Es troba bé, agent?

Rondaven rens per les escales,
les campanilles dringant,
anava sol, sempre cantant,
cridava "jou jou" a les dames...
A cal fuster hi ha assassinat!

- Senyoreta, podria anar al gra?

No agradaven les nadales
als qui han fet aquest toll
amb ràbia li han trencat el coll
i al tió, gairebé el maten!
Sembla que un té pell mulata,
per les taques dels seus dits,
a l’escorça, i a la tapa
del pot de tints colorits
que ha oblidat: crema barata.
I l’hem desenmascarat:
A cal fuster hi ha assassinat!

- M’està fent parar boig!

N’estaven tips de desaires,
ells, que són gent tan manaire
sota els seus blancs turbants,
desprecien els cantaires.
A cal fuster hi ha assassinat.

- I doncs, diu que són gent amb turbant? Islamistes radicals?

No combregaven amb els aires
d’aquest bon jan, sempre rient
però amb historial d’assetjament,
i aquesta cara tan pallassa:
Ja en feia un gra massa
pujant façanes amb corriol
sempre hi ha un punt, és el que passa...
Jo ja he trucat a l’Interpol
per l’ordre de cerca i caça
de les tres autoritats:
A cal fuster hi ha assassinat.

- tres autoritats? Vol dir que això és cosa de...?

La ràbia fou mala consellera:
Els tres reis, fets una fera,
es van sentir humiliats
veient Noel fer la drecera
d’aquell balcó infantil, penjat.
Tips de fer tard, fent salivera
ben plens de fúria artillera
Tió i Noel, tots dos plegats
van voler reduir a cendres,
sense pensar si era divendres.
Junts els van assassinar
a cops cruels i maldestres:
el cap del vell i el tronc nostrat,
fins que van quedar ben tendres
al terra tots dos matxucats.
A cal fuster hi ha assassinat.

- I doncs, diu que han estat els reis d’orient?

Ho puc dir sense temença
Doncs sense cap recompensa
Els veïns han testimoniat:
"Melcior és el que comença
i en Baltasar ha acabat!".

- Bé, doncs crec que està arreglat.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat...

- A cal fuster.....hi ha assassinat!

Nadala tragicòmica (II)

Al cap de tres hores que sant Josep hagués trobat el cadàver, havien enviat a l'escena del crim l'inspector Isidre T. del Bruch i Deulofeu. L'inspector T., com l'anomenaven fotetes els seus companys de promoció, havia nascut a Santpedor; era membre, per part de pare, d'una nissaga que havia excel·lit durant la guerra del francès; per part de mare, pertanyia a una coneguda família de pessebristes. Durant dos anys, just després de graduar-se, havia fet un màster a Suècia organitzat pel comissari retirat M. Beck, de qui s'havia fet molt amic malgrat la diferència d'edat.

L'endemà del crim, al seu despatx de la Gran Via, l'inspector T. repassava el material de la seva gravadora, una novíssima Philips, mentre anava anotant mecànicament, sempre amb un guionet al principi, alguns detalls de forma esquemàtica en una llibreta comprada a Ikea,:

-Nom de la víctima: Nikolaus Sjowall, de nacionalitat sueca; 46 anys. Amb antecedents al seu país per assetjament sexual a verges de totes les edats i dos intents de violació a les verges S. W., de 14 anys i J. H, de 78 anys.
-Des de feia dos anys, la víctima residia a Barcelona. Feines temporals escassament remunerades. Darrerament treballava per uns grans magatzems.
-Diversos testimonis corroboraven que des de feia dies era espectador assidu de l'espectacular pessebre vivent -camells inclosos- del barri del Bon Pastor.
-Segons tres pastor, un rei d'orient, un àngel, sant Josep i la mateixa Maria, en diverses ocasions havia cridat obscenitats a la Verge, M. R. i V., mare de tres fills, entre els quals el nen Jesús, de deu mesos i ploraner de mena.
-Possibles pistes trobades al lloc del crim:
.En una butxaca dels pantalons de la víctima, un poema en què es repetia diverses vegades “a cal fuster hi ha novetat” i s'havia encerclat en tinta vermella el topònim Cadaqués.
.En el tronc, l'arma del crim, restes d'un estrany maquillatge de color fosc que es feia servir especialment en representacions teatrals.
.En la jaqueta del difunt, pèls que els del laboratori encara dubtaven si eren de camell o de ren.
.Al costat del cos, una ploma blanca, de 50 cm, com les que solien formar part del vestuari d'algunes vedettes de revista.

L'inspector continuava escrivint alguns detalls aclaridors, encara que ho feia més per fer alguna cosa que per posar en ordre els seus pensaments, perquè de fet creia, tot i que encara li faltaven alguns interrogatoris per enllestir, que ja tenia força indicis que el durien a l'assassí, però no veia prou clar el mòbil, i sense mòbil no hi ha assassinat.

Capficat en els seus pensaments, l’inspector no va ser conscients dels cops a la porta ni de la presència de la mossa fins que li va dir:

-Bon Nadal, inspector del Bruch. A cal fuster hi ha novetat.

Nadala tragicòmica (I)

La sang s'estenia per les rajoles del terra, seguint-ne les unions, una superfície lluent i fosca al voltant del cap calb - tot just uns cabells a banda i banda, que continuaven cara avall sense solució de continuïtat, formant una gran barba blanca. Al mig del bassal de sang, una barretina vermella i blanca, a joc amb la jaqueta i els pantalons que cobrien el cos gros i panxut. Uns filferros color plata, prims i recargolats (restes d'unes ulleres rodones) i el ren que rossegava les branques d'un avet ple de boles brillants i garlandes daurades, acabaven de esvair qualsevol dubte sobre la identitat del difunt.

El crani estava enfonsat per un tronc grotescament humanitzat, amb ulls de dibuix animat, nas de tap de suro i un riure sardònic del que penjava una llengua de feltre vermella. Decididament, allò ho havia fet algú amb ben poc esperit nadalenc.

(continuarà....)

nord enllà

Què és el que ens porta a llegir un nou escriptor del qual no hem sentit parlar? És difícil de dir. A vegades només el títol del llibre, a vegades –som així-, ens atrau la imatge de la portada, sovint, desgraciadament, fem cas a la publicitat de la pròpia editorial que figura en la contraportada: Trepidant... Més de mig milió d’exemplars venuts a França... la nova estrella del firmament de la novel·la negra europea. I un es deixa portar per la publicitat deixant de banda que ja està tip d’autors i autores suecs, perquè que sigui suec no és garantia de qualitat. Un es deixa temptar per la publicitat tot i que sap que gairebé cinc-centes pàgines són excessives per solucionar el crim d’una nena que ha mort ofegada en la mar, cosa que podria ser un accident, però que el descobriment d’aigua dolça als seus pulmons fa que la policia intervingui. Un pensa que si s’han venut tants exemplars, alguna cosa té la novel·la, malgrat que un sap que cada vegada està més cansat del fred del nord, de la manca de llum dels hiverns inacabables, de les misèries familiars, de les depressions, i un té la idea que si les investigacions són tan llargues és perquè la policia sueca amb alguna cosa s’ha de distreure i té molt poques ganes de tornar a l’avorriment de casa seva.

En fi, que per primera vegada parlo d’un llibre que no ha acabat de llegir; actualment vaig per la pàgina 136 i sempre trobo una excusa per saltar a una altra lectura. Sisplau, si algú ha llegit aquesta novel·la, de la qual segur que sabeu el títol i l’autora, val la pena que continuï? Jo voldria una mica més d’acció, com en la novel·la negra primitiva i la dels seus continuadors. També acceptaria un bon misteri, en què el narrador posés a prova la meva capacitat de deducció. Però cada vegada em costa més haver d’empassar-me pàgines i pàgines de descripció social i de psicologia de personatges secundaris; si ha de ser així, prefereixo altres gèneres i escriptors de comprovada solvència.

I tot plegat, la meva dificultat amb el llibre potser només és a causa d’haver-lo començat en mal moment, que ja se sap que la relació del lector amb l’obra sempre és un misteri i depèn d’imponderables.

Help

Benvolguts lectors,

Havia de passar, que ens arriba el dimecres i nosaltres sense post...

Crec que és el moment de convidar-vos a que prengueu l'iniciativa negra i criminal dels dimarts, vosaltres, fidels i encertats endevinadors compulsius, que en cinc minuts desvetlleu els enigmes que sovint triguem hores a construïr, i que de resultes ja no sabeu on col.locar tants gossos virtuals com heu guanyat.

Vosaltres, que us moveu entre les lletres amb agilitat, que coneixeu tants llibres que nosaltres mai hem fullejat, deixeu-nos aquest cop participar, googlejant intrigats a la nit, a la cerca de la combinació exacta de pistes que ens durà a un nou llibre soprenent, mai llegit, que ens agradarà i ens abstraurà durant unes hores del nostre món ensopit i gris.

Quí de vosaltres recollirà aquest guant?

guia de lectures

Un dels rars divertiments intel·lectuals
que encara li queden a la humanitat és la
lectura de novel·les policíaques. Aquesta
opinió potser causarà una mena d’estupor,
no tant perquè jo tingui una predilecció per
aquests autors, que es troben entre les meves
lectures de capçalera, sinó perquè m’atreveixi
a confessar que és així.

Fernando Pessoa

I aquí ens trobem setmana rere setmana confessant la nostra predilecció per aquests autors i aquestes novel·les que confessem que també pensem que són un dels rars divertiments de la humanitat, malgrat que bona part de la humanitat, entre la qual es troben molts dels que diuen que troben gran plaer intel·lectual en la lectura, nega aquest divertiment intel·lectual, o al menys nega que sigui gaire divertiment o que sigui gaire intel·lectual.

En el meu cas, les novel·les que he anat deixant no pretenien ser més que una mostra de les lectures que, sense cap preferència especial de qualitat o interès ni cap ordre temporal, he anat llegint. Cap pretensió, doncs, de dir: Llegiu-les, són algunes de les millors! Només es tracta d’un divertiment intel·lectual, d’un joc.

En canvi, sí que hi ha gent que ens fa guies de lectura amb algunes de les seves obres preferides i justifiquen la tria, com per exemple l’escriptor que acaba de publicar una interessant guia de la novel·la del gènere -que ell diu negre, però que abasta variants que els puristes no inclourien en aquesta categoria- dividida en diversos apartats força heterodoxos; el primer, per exemple, es diu Los primeros en llegar a la escena del crimen. Un escriptor que comença el llibre amb les paraules de Pessoa (en castellà, en l’original) transcrites més amunt.

Com es titula el llibre? Quin és el nom de l’autor? No, no, vull dir el seu nom real, que l’altre ja el sé.

Per cert, algú es compra aquestes guies de lectura?